Aliança Catalana, esperant el Parlament
El 30 de gener el ple de Ripoll va rebutjar els pressupostos del govern de Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana. Així la capital del Ripollès haurà de gestionar-se aquest any prorrogant els pressupostos de 2023. Orriols va ser investida alcaldessa amb el vot de només sis regidors, ja que la llei per garantir la governabilitat dels municipis estableix que si cap llista obté el dia de les eleccions la majoria absoluta dels regidors, i tampoc no es dona cap pacte perquè diversos grups optin per un mateix candidat que obtingui la majoria absoluta dels regidors, s’investeixi alcalde a qui el dia de les eleccions va obtenir més vots ciutadans encara que estigui en minoria. I també, per garantir la governabilitat i l’aprovació dels nous pressupostos, fixa un mecanisme que va facilitar la governabilitat de Barcelona quan Xavier Trias i Ada Colau governaven en minoria i no aconseguien pactar-los amb altres grups. Es tracta de la qüestió de confiança vinculada als pressupostos que presenta l’alcalde a qui li han tombat els comptes. És a dir, el batlle pregunta al ple si vol que continuï com a alcalde. I si l’alcalde a qui li han tombat els pressupostos no obté la majoria a la seva continuïtat, en aquest cas no queda cessat. S’obre un termini d’un mes per tal que l’oposició plantegi una moció de censura amb un candidat alternatiu. Però si en aquest termini no prospera cap moció de censura, l’alcalde queda revalidat per continuar i els pressupostos, aprovats. Tornant a Barcelona, Colau i Trias, estant en minoria, sabien que els sortiria bé la jugada perquè les mocions de censura només podien triomfar si s’unien grups antagònics com PP i Ciutadans amb ERC i la CUP. Però a Ripoll no hi ha antagonisme entre els grups de l’oposició i Orriols no s’arriscarà a jugar aquesta carta de temptar-los, més enllà que una cosa és prorrogar aquest primer any els pressupostos i l’altra prorrogar-los també el gener del 2025. A Orriols i el seu partit, però, el que els interessa de finals de 2024 i gener o febrer de 2025 seran les eleccions al Parlament. I tant si els propers mesos s’uneixen els grups de l’oposició de Ripoll per fer-la fora de l’alcaldia com si no, Orriols continuarà sent motiu de polèmica i mantindrà la presència als mitjans i les xarxes. I les agressions verbals o físiques vers ella i el seu equip, com va passar el divendres dia 9, més enllà que sempre són condemnables, lluny d’afeblir-la, només aconsegueixen reforçar el seu discurs.
Sovint se’m pregunta si Aliança Catalana és d’ultradreta. Que un partit que accepta la llibertat ideològica i la separació de poders proposi frenar la immigració irregular i recuperar el control de les fronteres no hauria de significar ser ultra. Però generalment els qui demanen aquest enduriment no ho fan proposant a la vegada agilitzar la contractació en origen perquè en puguin venir més amb papers, ni tampoc la simplificació dels tràmits pel reagrupament familiar, ni per tal que els demandants d’asil puguin treballar. Perquè mirant les dades de natalitat, de nous treballadors estrangers en fan falta i molts. I o venen amb papers amb mecanismes eficaços de contractació en origen i a la vegada donem permís de treball en tres o sis mesos als qui arriben fugint de la fam o la guerra, o continuem fent-ho difícil, fet que només beneficia l’economia submergida i provoca precarietat. Sílvia Orriols, com feia i fa Josep Anglada, criminalitza les persones sense papers qualificant-les d’il·legals com si aquests migrants haguessin triat aquest estatus. Orriols, com Anglada, llança discursos que criminalitzen a molts dels qui venen d’altres països quan certs sectors econòmics els necessiten per funcionar. Aquest estiu Orriols va fer un tuit des d’Andorra, preguntant-se si era a Andorra o a Colòmbia ja que als restaurants i botigues gairebé tothom li parlava en espanyol llatí. Evidentment hem de fer que els immigrants aprenguin català, però si molts autòctons no volen treballar en certs sectors, sense els immigrants molts serveis no podrien funcionar.
Certament hi ha dos elements que van ajudar Orriols a ser la llista més votada. Un és l’impacte pel fet que uns nois que molta gent coneixia, els anomenats “nois de Ripoll”, van actuar com van actuar l’agost de 2017. Però l’anterior alcalde, Jordi Munell, va gestionar el millor que va poder aquest impacte per evitar que a Ripoll es trenqués i passés com a l’Ejido l’any 2000, quan després d’uns homicidis perpetrats per uns magribins, es van produir uns actes massius de venjança amb incendis i atacs a la integritat física, les cases i propietats de centenars de persones innocents de la mateixa nacionalitat dels homicides. L’altre va ser que Junts fes una llista sense Munell i sense Joaquim Colomer, que va presentar-se amb una candidatura independent. Evidentment hi ha altres factors que ajuden al creixement dels partits xenòfobs a Catalunya, Espanya i Europa. Un és com controlar discursos d’imams que sembren l’odi i fomenten la segregació dels seus, que evidentment no es pot fer prohibint cap religió. Un altre és la desídia del sistema judicial a l’hora de castigar la multireincidència. No estic demanant presó permanent per als multireincidents, només dic que el mal funcionament i la lentitud de la Justícia genera una situació que dona una impunitat als qui fan certs delictes, siguin d’on siguin. I mentre que l’actuació de multireincidents autòctons no trenca la cohesió, la de joves d’origen estranger sí, perquè legitima el discurs de “vosaltres robeu!”. Però no oblidem que si els primers perjudicats de les actuacions dels multireincidents són les seves víctimes, els segons són els milers de fills d’immigrants que només volen estudiar, treballar i tenir una vida normal, i se senten criminalitzats. Hi ha un altre element que beneficiarà Orriols de cara al Parlament. Que ni Junts ni ERC no reconeguin que sabien el 2017 que el procés no podia culminar amb la independència exprés que van prometre. Però això és motiu d’un altre article.