Vic està creixent d'una manera desenfrenada i el model de salut que marquem ara serà la pota del futur

A mi l’ambulatori, perquè abans en dèiem així, sempre m’ha semblat lluny i un edifici lleig i vell. Quan era petit, quan a Vic encara rondàvem els 30.000 habitants, recordo haver-hi d’anar almenys un cop l’any per algun episodi d’angines, per alguna vacuna o ves a saber per què. Pels que som veïns de la zona sud de Vic, anar fins allà, fins a la plaça de la Divina Pastora, era sempre molt pesat, i més quan el termòmetre passava dels 37. Per sort, fa gairebé 30 anys, el CAP El Remei va resoldre aquest inconvenient de la distància, tot i que no del tot perquè encara ara, per alguna prova o per alguna urgència fora d’hores, has d’acabar anant a l’ambulatori de tota la vida. Tot i això, el metge de capçalera i l’infermera van deixar d’estar a 15-20 minuts caminant a només cinc. Va ser una petita victòria dels barris del sud en un moment que la ciutat creixia, però no al ritme frenètic d’ara. En aquell moment, els dos centres cobrien sense col·lapse la població de Vic. En 30 anys, però, la ciutat ha guanyat 20.000 habitants i tot sembla que ha quedat petit. Per això, en la polèmica pel futur trasllat del CAP Osona a l’antic solar del mercat municipal, cal trobar una bona sortida i, sobretot, consens. El debat, quan n’hi ha, sempre és bo, i la reivindicació, també. La mobilització de fa unes setmanes pels carrers de Vic per reclamar que el centre sanitari dels Caputxins no es tanqui va ser prou nombrosa per tenir-la en compte. Si a Vic som 50.000 veïns, hi va participar el 2% de la població. Poca broma. D’entrada, les dades que presenta aquesta plataforma veïnal no són menyspreables i resulten interessants: amb l’emplaçament actual, un 69% dels veïns tenen el CAP a menys de 10 minuts caminant; amb el trasllat, aquest percentatge cau al 54%. En canvi, amb un tercer CAP, el 91% tindria accés a peu en menys de 10 minuts. Però, és clar, realment cal un tercer ambulatori? Veient tanta divisió, sempre penso que és millor escoltar els que en saben. Divendres passat, EL 9 NOU entrevistava qui ha estat quasi 20 anys al capdavant del CAP El Remei, la doctora Marta Serrarols, que es va mullar en aquest debat. “No tenim professionals per a tres. Podràs tenir un CAP molt maco, però si no tens professionals per omplir-lo serà difícil que funcioni”. I aquesta és, justament, la clau. El problema va més enllà de si tenim un, dos o tres edificis. És lògic pensar que com més en tinguem, menys col·lapse hi haurà, però no podem oblidar que el sistema de salut té un problema de fons que hauria de ser una prioritat de totes les agendes polítiques: el país necessita retenir professionals per garantir que tot rutlli. Estic convençut que tots ho hem patit en algun moment o altre i, com passa ara, n’acabarem patint les conseqüències. Després d’una protesta tan poc habitual a Vic i amb els ànims tan encesos, calen respostes i concrecions per part de tothom. Per què el nou emplaçament és millor? Per què no pot ser el desitjat tercer CAP? Hi haurà prou professionals per omplir els 5.000 metres quadrats en aquest context de falta de metges? Per què no és segur l’edifici actual dels Caputxins? Quan l’Ajuntament diu que s’hi farà un centre sociosanitari, què vol dir exactament? Per què la plataforma veïnal s’hi oposa tant, tenint en compte que l’edifici actual té problemes greus de seguretat, per exemple? La seva oposició realment va més enllà de la proximitat o només es basa en els minuts que els queda de casa? Hi ha interessos polítics al darrere? És un debat prou delicat, que afecta persones, per abordar-lo bé fil per randa. Vic està creixent d’una manera desenfrenada i el model de salut públic que marquem ara serà la pota del futur.

Vic està creixent d'una manera desenfrenada i el model de salut que marquem ara serà la pota del futur

Amb el CAP no s’hi juga