Abans, la gent assistia a cursos per iniciar-se a la muntanya als centres excursionistes. Ara, es refien d’una aplicació de mòbil i duen roba poc adequada

“Volem que ens tornin els diners de l’ecotaxa perquè el camí estava molt enfangat i haurien d’haver avisat.” “No hi ha cap paperera durant tota la ruta. Molt malament.” “S’ha de caminar molt per veure els gorgs, i això no t’ho diuen.” “Amb xancles podem arribar fins al darrer gorg?” Són algunes preguntes i queixes de visitants dels gorgs del Torrent de la Cabana a l’Ajuntament de Campdevànol i també una mostra de per què el Ripollès va encapçalar aquesta Setmana Santa els rescats de muntanya a Catalunya: es van haver de salvar més de 40 persones en una desena de rescats, la majoria a Queralbs. Amb aquestes dades a la mà, queda força clar que la gent no sap anar a la muntanya, i que aquesta s’ha convertit en una espècie de Port Aventura però amb més perill que el Dragon Khan. Tothom és lliure d’anar a passar el dia a qualsevol paratge natural que li doni la gana, només faltaria, sempre que s’hi vagi preparat i no s’hagi d’emprenyar a la més mínima els Bombers, que tenen prou feina.

Els primers dos dies de la Santa Setmana ja van apuntar maneres. Més d’una trentena de persones van haver de ser rescatades a Queralbs, entre ells diversos menors. El motiu és que van ser enxampats pel mal temps, una cosa que avui en dia, amb tanta tecnologia a l’abast, costa d’entendre que pugui passar, si no és que estiguis pujant el Kilimanjaro o el K2. Però si fins i tot hi ha rellotges que et diuen quants llampecs cauran davant de casa! El més preocupant, però, és que entre les persones rescatades hi havia 14 menors. Si està previst que faci vent fort, no t’emportis a tota la canalla a Núria a peu. És així de senzill. Sobretot si et vols estalviar alguna desgràcia. Un altre grup d’una vuitantena de persones, també d’un esplai i amb menors d’entre 5 i 18 anys, va alertar els Bombers que el vent que bufava a la zona de Fontalba se’ls havia emportat les tendes amb les quals volien acampar: cinc dotacions de Bombers van ajudar el grup i el van traslladar fins al nucli urbà. I així podríem anar detallant un rescat darrere l’altre.

La pandèmia ens va fer sortir a tots en estampida muntanya amunt per desfogar-nos. Sense mirar quin calçat portàvem i si anàvem prou abrigats. I el pitjor de tot: perdent-li tot el respecte. Ho explicava el mateix cap dels Bombers Voluntaris de Camprodon, Quim Argemí, als mitjans de comunicació quan se li demanava el perquè cada any augmenten els rescats de muntanya: “Abans, la gent assistia a cursos per iniciar-se a la muntanya als centres excursionistes. Ara, es refien d’una aplicació de mòbil i duen roba poc adequada”. Assegurava també que les edats de les persones que rescaten són diferents, però sí que tenen en comú “que la majoria són amateurs”.

La Generalitat va decidir cobrar els rescats a la muntanya en cas d’imprudència, de no estar justificat o que els excursionistes no anessin ben preparats. La mesura va causar polèmica, perquè anar a fer el turista a la muntanya et podia sortir molt car, ja que el preu de l’helicòpter dels Bombers va a més de 3.000 euros/hora. Semblava que seria la solució definitiva i que la gent s’ho rumiaria dues vegades abans de posar la seva vida i la dels altres en perill. Però no ha estat així. Des del 2015 només se n’han demanat cobrar vuit, i que finalment s’hagin pagat només n’han estat cinc.