Ambaixador de pau i bé
El passat Diumenge de Rams, vam sentir d’una manera especial i molt propera l’absència de fra Josep Gendrau, que ens deixà el passat 29 de desembre. A l’ermita de Sant Francesc s’hi Moria per primer any no hi hagué la celebració pròpia del dia, a la qual ell sempre assistia i presidia com a franciscà. Berguedà de naixement, va establir forts lligams personals amb Vic, arran dels seus anys com a guardià del convent franciscà del Remei, on fou destinat a principis dels anys 80. La doble condició de franciscà i alhora rector de la parròquia vigatana el portà a un coneixement profund i directe de la realitat del barri i per extensió de la ciutat i comarca.
El seu ministeri espiritual de carisma franciscà el porta a establir vincles personals i emocionals amb un gran nombre de persones, mitjançant els sagraments que administrava i les celebracions que presidia. El seu tarannà natural, però, el portà a exercir tota una tasca pastoral d’implicació amb el barri i la ciutat d’acord amb les necessitats pròpies del moment i amb l’esperit cristià i franciscà, essencial en tota persona servidora de l’Església i que ell va dur a terme amb exemplaritat indiscutible i amb una empatia i comprensió envers els demés que el van convertir en el “religiós de capçalera” de moltes famílies.
Això va motivar que un cop tancada la seva etapa al convent vigatà i destinat al de Santaló a Barcelona seguís vinculat per sempre amb la nostra ciutat, fins al punt que un cop extingida la presència franciscana a Vic l’any 2012 liderés la fundació de l’Associació d’Amics de l’Ermita de Sant Francesc, esdevenint el president i principal impulsor de les seves activitats, acompanyat d’un bon equip, fins al dia de la seva mort. El seu compromís il·limitat el portava a un vincle personal que traspassava les etapes de destinació en cada convent i teixia complicitats i adhesions per sempre, atès que per ell no hi havia territoris on actuar sinó persones a qui servir.
Vaig tenir el goig de compartir al seu costat diferents iniciatives formant part del Consell de Pastoral, el grup de joves, la creació dels gegants del barri o formant part uns quants anys de l’esmentada associació de l’ermita, per conservar l’esperit i el llegat franciscà a Vic i comarca des d’aquest indret històric vinculat al pas de sant Francesc d’Assís per la nostra terra i de l’arribada posterior dels seus primers frares a la ciutat, l’any 1225.
Tal com deia a l’inici del meu escrit, diumenge vaig notar l’absència física més punyent i tangible. A l’ermita no s’hi va congregar ningú i la seva campana va restar muda. En poc temps, la seva junta ha vist traspassar Josep Aguilar, Ferran Rodríguez i fra Josep Gendrau. Tots tres, persones servicials i entregades al bé comú. Però per damunt de tot, més enllà de les seves absències, tenim el goig de creure que tenim ambaixadors de pau i bé a l’eternitat i des d’allà seguim percebent les seves energies, que ens ajuden a seguir exercint a favor de dos béns molt preuats a la terra. La pau i el bé.
Em sento profundament agraït d’haver gaudit de la seva amistat i el seu exemple i guardo el seu record arrelat al meu interior. A Josep Gendrau el vull recordar com a cristià de pensament, berguedà de cor i franciscà de fet.
Des de Vic, seguirem brandant els rams amb força, perquè el seu esperit segueixi vibrant entre nosaltres.