Els que vivim de la ràdio i ens encanta la ràdio, ens hem fet molt pesats elogiant la necessitat de tenir el transistor de tota la vida

“Estic cansat de viure tants dies històrics.” Ja té raó qui ha viralitzat aquest missatge a les xarxes després de l’apagada elèctrica de dilluns. Tots recordem què estàvem fent a quarts d’1 del migdia quan, de cop, tot es va fondre, imaginant-nos primer que era cosa nostra fins que vam ser conscients de la magnitud del desastre. I ho recordarem de la mateixa manera que guardem a la nostra memòria particular on i com ens va enganxar el confinament per la pandèmia, el temporal del 29 d’octubre amb la mortífera dana al País Valencià, la sequera històrica amb Sau completament buit, els dies clau del procés com l’1-O, el 17-A a Barcelona i Cambrils o, si anem més enrere, atemptats com l’11-S o l’11-M, o, molt més a prop, el de la caserna de Vic. Els dies històrics, com el de dilluns, agafen envergadura quan les ràdios i les televisions comencen especials informatius i les xarxes socials s’omplen de missatges pràcticament monotemàtics. En el cas de l’apagada hem viscut una situació diferent i ens ha fet adonar que el famós kit d’emergència que proposa la Unió Europea segurament no és cap ximpleria i simplement es tracta de sentit comú: unes reserves de menjar, aigua, un fogonet de gas, unes espelmes, calés en efectiu i, sobretot, una ràdio de piles i, per descomptat, piles. Admeto que aquests dies els periodistes, i més els que vivim de la ràdio i ens encanta la ràdio, ens hem fet molt pesats elogiant la necessitat de tenir el transistor de tota la vida. Però la veritat és que era així. En el moment de l’apagada va quedar demostrat que era l’únic que funcionava i que, per molta globalització i digitalització, quan falla un fil de llum, estem completament venuts. L’apagada definitiva de la televisió analògica està prevista per al 2030 i, més endavant, hauria d’arribar la de la ràdio. Els que teniu cotxes més moderns us haureu fixat que hi ha emissores que us arriben també en format DAB (Digital Audio Broadcasting). Suposadament és el futur, però, vista l’experiència, deixaran morir la ràdio de sempre, la ràdio de la rodeta i l’antena per buscar el millor so? Històricament, la ràdio ha jugat un paper clau en situacions d’emergència. Quan no existien els telèfons mòbils, i encara menys les xarxes socials, era un mitjà imprescindible a l’hora de fer crides a la població. I no cal anar gaire lluny. Quan hi va haver l’atemptat de Vic, els mitjans locals eren l’altaveu més immediat per informar la població i dir-li, per exemple, si calien donacions de sang. O durant l’incendi que va afectar Seva, Taradell i Viladrau el 1983, molts veïns recorden el paper de Ràdio Taradell a l’hora de saber com evolucionava el foc i com podien ajudar. Durant aquests últims anys, altres vies de comunicació, com WhatsApp, Telegram, X o Instagram, han intentat substituir, en part, aquesta funció dels mitjans de comunicació tradicionals. Amb l’apagada de dilluns ja podies fer lliscar el dit a la pantalla del mòbil que res s’actualitzava, i la ràdio era l’únic refugi informatiu. Diuen els experts que apagades com aquesta, en cas que no es tracti d’un ciberatac, es donen molt de tant en tant, cada mig segle, però ningú garanteix que no es torni a repetir demà mateix. Per això em pregunto si hem après la lliçó o passarà una mica com la pandèmia que la mascareta ja és més una peça de museu que un element necessari en llocs molt aglomerats. A més, és imprescindible que les administracions tinguin a punt protocols d’informació perquè en casos com el de dilluns no hi hagi una apagada informativa. Cal informar de manera immediata. En tot cas, és fàcil aventurar què passarà si arriba un nou dia històric, perquè no n’aprenem. Ens tornarà a agafar amb els pixats al ventre i, després, tothom a córrer al supermercat i a buscar un punt de cobertura. No fos cas que, davant de tanta tecnologia, el món analògic guanyi la batalla.

Els que vivim de la ràdio i ens encanta la ràdio, ens hem fet molt pesats elogiant la necessitat de tenir el transistor de tota la vida

Analògic, 1 – Digital, 0