"Creure que tot pot anar a pitjor i que el món s'acaba és una eina interessant per acostar-nos a un món futur més equilibrat, més just"

Primer en van dir desenvolupament sostenible, que traduït significava “creixeu però no gaire”. Després a l’invent li van posar decreixement per avisar-nos que no ens féssim il·lusions perquè la festa s’havia acabat i la pagaríem cara (tot i no haver-hi estat ni convidats, que ja és broma). Tampoc no va funcionar. Així que ara toca el “col·lapsisme”, que és com arribar a les portes de l’infern de Dant i Lasciate ogne speranza, voi ch’entrate. Digueu-ne com us vingui de gust, la cosa és que quedi…