Votar és fer-ho per la llibertat de les persones, pels drets bàsics fonamentals i per unes polítiques que no ataquin dones, migrants o treballadors

Encara no hem acabat de comptar els vots d’unes i ja hem de preparar-nos per a la campanya de les altres. I quina mandra. I, a més, després de veure el que fan amb els nostres vots i les seves pro-meses. El desencís amb la política és de traca. Com més amunt i més llunyana a nosaltres, més, almenys per part meva. Aquí a les municipals vaig votar amb il·lusió perquè la mà del que mana es nota als carrers que trepitjo i en canvi –penso– que allà al govern de Madrid una mica tant és. Després dic que dec estar borratxa quan dic això, perquè a Madrid es decideix si dos amics meus que s’estimen es poden casar o no; si jo, que soc dona, puc continuar decidint sobre el meu úter; si es regulen els preus dels habitatges o els sous; si l’educació anirà perdent sentit educatiu i si la sanitat –aquesta beneïda sanitat que desbordada com va ens salva la vida i ens permet la tranquil·litat de saber que puguem pagar o no, allà hi serà– es privatitzarà o no. En resum: que això dels carrers està molt bé, però allò de Madrid no és poca cosa. Per molta mandra que ens faci, per molt desencís, per molta llunyania, per molts pactes estranys a Barcelona o per molt que digui l’ANC que més val que no votem –no els foteu ni cas als de l’ANC, eh?–, aneu a votar. No és pas d’independentista dolent fer-ho: és d’independentista que no vol retrocedir 40 anys en el temps; és d’independentista que, tot i que no vol saber res de Madrid, sap que la majoria dels seus drets encara en depenen i que no per aconseguir el de l’autodeterminació perdem els altres. Jo fa molt que a les generals no voto per il·lusió sinó per terror. I no sabeu el terror que sento de pensar que aquest cop poden tornar de veritat. Aneu a votar, perquè aquest cop més que mai –o aquest cop, com sempre– ens hi juguem moltíssimes coses. Em direu exagerada, potser sí, però m’aterra la idea d’un govern PP-Vox. Així que canvio el titular de l’article: Aneu a votar i no voteu ni PP ni Vox. Voteu qualsevol altra cosa, que votar qualsevol altra cosa aquest juliol és de guapus. De guapus i de llestos. I us diré més: perquè és votar per la llibertat de les persones, pels drets bàsics fonamentals i per unes polítiques que no ens ataquin directament a tots aquells que som dones o migrants o treballadors o dependents o... [i us deixo aquesta línia de punts perquè poseu vosaltres el que us defineix des de la diferència i veureu que també és un o que us implica] .................................... Tant m’és si esteu cansats, si ja no creieu en res, si us fa mandra tot o si sereu a les Maldives de viatge: aneu a votar i no deixem que mani la dreta, l’extrema dreta, la dreta rància que ja sabem com mana. Aneu a votar, si us plau. Si no teniu un motiu per fer-ho ben clar però esteu llegint això, feu-ho per mi, mira, per carinyu a aquest article. No fos cas que manessin les dretes i a les dones se’ns prohibís escriure articles i m’haguéssiu de deixar de llegir.