En un poble al sud de Copenhaguen, estudiants de l'Escola Escandinava de Violoncel interpreten peces musicals en un concert per a vaques

Es veia a venir i sembla que ja es comença a fer realitat: amb el bon ritme de la vacunació els indicadors de la pandèmia de la Covid-19 tenen tendència a baixar i la gent es deixa anar! El bon temps també hi ajuda i les ganes de sortir i divertir-se fan la resta! Som al mes de juny, el mes de la revetlla de Sant Joan i el tret de sortida als concerts i festivals d’estiu. Sense anar més lluny, aquí a la comarca d’Osona el cap de setmana passat va començar el Cabró Rock 2021, un festival que, segons llegim a la seva plana web (cabrorock.cat), “neix per defensar la música catalana i per reivindicar la nostra llengua i la nostra cultura a través dels concerts i de la música”. Els catalans, al llarg de la nostra història, hem utilitzat molts mètodes per reivindicar la nostra identitat pròpia cultural i lingüística i un dels més utilitzats ha estat el de la cançó. Els més vells del lloc encara recorden quan assistien clandestinament a concerts protesta d’en Raimon, en Llac, la Maria del Mar Bonet o en Serrat, per posar algun exemple. El que més sorprèn, o impacta, és però el títol d’aquest festival osonenc de la cançó. La paraula cabró, més enllà de designar el mascle de la cabra, té una connotació negativa o insultant. Però si més no, publicitàriament, té el seu ganxo. De cabrons n’hi ha molts i en molts llocs –parlo del mascle de la cabra–, però que donin nom a un festival musical costa de trobar-ne algun més. Els animals i la música tenen una relació que ve de lluny. En el món infantil, hi ha moltes cançons que parlen d’animals, no només als títols, sinó també en les lletres i les tornades. Solen ser cançons faules, on els animals tenen sentiments i actituds com els humans. A tots ens ressonen encara en el fons del nostre jo cançons que parlen del gall i la gallina, del caragol treu banyes que puja les muntanyes, de ruquets valents, d’abelles que fan zum-zum… Si pensem en peces de música clàssica, també n’hi ha amb títols d’animals i que són més que coneguts: El llac dels cignes, de Piotr Ilitx Txaikovski; En Pere i el llop, de Serguei Prokófiev; El carnaval dels animals, de Camille Saint-Saëns, o El vol del borinot, de Rimski-Kórsakov, per citar-ne alguns. El que potser no ja és tan habitual és que siguin els animals els destinataris de la música. Sabem que hi ha qui defensa que la música va bé a les plantes de casa o del jardí fins al punt que segons quina música sona la planta té més vitalitat o menys. Però amb els animals, fora dels contes o de les faules, no s’ha vist gaire que assisteixin a concerts o que hi hagi música a dins els estables. Sembla ser, però, que hi ha un tipus de vaca japonesa, Wagyu, que té una carn molt apreciada, el secret de la qual no només és que es cria en espais molt amples i que entre elles no han de competir per obtenir menjar, sinó que també fan vida normal escoltant música clàssica; amb aquesta suma de coses estan més relaxades i la carn és de millor qualitat. Segons un article recent de Lisa Abend al New York Times, aquesta idea ha estat exportada a Dinamarca, concretament a Lund, un poble del sud de Copenhaguen, per un mestre del violoncel, Jacob Shaw, que en col·laboració amb dos ramaders més del tros, setmanalment ell i alguns estudiants de l’Escola Escandinava de Violoncel interpreten diverses peces en un concert ubicat en una granja de vaques. Segons Shaw, aquesta experiència té molt bona acollida i va bé tant als animals no racionals, que escolten amb la seva paciència característica, com als animals racionals, que toquen. Encara no se sap si aquestes vaques daneses produeixen més i millor llet o si la seva carn és tan apreciada com la de les seves col·legues japoneses, però segur que, si no els fa cap bé, no els farà cap mal. I als músics que toquen i als curiosos que escolten, tampoc.

En un poble al sud de Copenhaguen, estudiants de l'Escola Escandinava de Violoncel interpreten peces musicals en un concert per a vaques

Animals i concerts