Anticatalanisme electoral
La campanya electoral aragonesa ha acabat, i de totes les opcions que hi havia sobre la taula ja tenim un clar guanyador: l’anticatalanisme.
Més enllà de la forta pujada de VOX, la victòria del PP, la clatellada del PSOE o la desaparició de Podemos, el gran guanyador d’aquestes eleccions, de principi a fi és i ha estat l’anticatalanisme, un argumentari polític que ha estat el més utilitzat per tots els partits que buscaven la confiança dels electors, i que recorda una vegada més que el sentiment d’odi a tot el que pugui ser català, malauradament dona vots.
Aquest fet no és nou, l’anticatalanisme ha estat un dels motors polítics dels últims anys, com per exemple amb la recollida de firmes contra el nou Estatut de Catalunya, l’”a por ellos” o fins i tot, les proclames de Sánchez assegurant que detindrien al president Puigdemont, un argumentari que planeja sempre en un ambient que, per tots els sectors, interessa que estigui caldejat, però de greus conseqüències.
Avui tot són plors per la gran pujada de VOX, a banda d’intents per entendre com es pot explicar aquest creixement i el que l’ha pogut provocar, però realment, totes les formacions polítiques en són responsables, ja que aquesta utilització d’odi sense cap mena de fonament és el que genera aquestes reaccions extremes, d’esquerra o dreta, que pugen acompanyades de desesperació i malestar.
VOX avui té la clau de la governabilitat d’Aragó, just el que no volia el PP, el que agreuja encara més la crisi del PSOE i els seus socis de govern, que veuen amb el discurs de la por cap a l’extrema dreta no en tenen prou, i que entre casos de corrupció i desgovern, les seves opcions cauen en picat.
Malauradament, Aragó ha fet bandera de l’anticatalanisme els últims anys, com havia atiat en diverses ocasions el president Lambán amb tot l’afer de Sixena, on només importava el relat i el botí de conquesta d’on treure rendiment polític, i no el benestar de les obres artístiques o de la seva ciutadania, deixant de banda de la reacció que això generava, molt més enllà del que ell mateix pensava.
Aquesta obsessió d’alguns, possiblement augmentada pel veïnatge directe, crea sense saber-ho, un relat que pas a pas va calant en la memòria col·lectiva de les persones, d’un costat i l’altre, que comporta un rebuig infundat de què és diferent de tu i a qui s’han entestat a assegurar-te sense proves, que és l’origen de tots els teus mals, encara que això no sigui veritat, perquè és evident que l’enemic d’Aragó i la seva gent no és Catalunya ni té cap voluntat de ser-ho.
Realment, mirat fredament, és trist que, en un moment com l’actual, on existeixen problemes molt greus que han de ser atesos, el discurs majoritari de totes les forces polítiques en aquesta campanya s’hagi limitat a atiar l’anticatalanisme, obviant completament els problemes reals d’una ciutadania aragonesa que, amb aquest relat o sense, avui continuarà sense tenir cap mena de solucionar al que viu i sent, i per això existeix una negligència i deixadesa de funcions brutal per part de qui vol ser dirigent d’aquesta regió cap als seus electors, a qui menysté i s’oblida reiteradament sense conseqüències electorals ni polítiques.
Cal ser crítics i, sobretot, exigents, demanant a qui vol ser votat i elegit, per tal que expliqui la totalitat del seu programa, que afronti de cara els problemes reals de les persones, i s’oblidi de relats estèrils que no només no aporten res sinó que, a més, resulten esbiaixats i falsos, el que comporta una divisió irreal i un enfrontament entre unes persones que no tenen cap mena de problema entre elles.
Aquesta mateixa setmana podíem veure una enquesta de “Acción contra el odio” on s’apuntava que un dels col·lectius més odiats a Espanya són els catalans, que veient la campanya electoral aragonesa és totalment real i, a la vegada, infundat.
Que ningú s’equivoqui, aquest odi no l’ha creat l’independentisme perquè ja existia i dona vots, més aviat, la proposta sobiranista és la solució a tant menysteniment, menyspreu i un sentiment anticatalanista que aquí mai s’ha acabat d’entendre.