Antifeixisme per poder ser
Des de fa temps, la dolorosa experiència dels genocidis de la Segona Guerra Mundial ha portat la jurisprudència europea a una necessària reflexió i pronunciament: la llibertat d’opinió no pot ser il·limitada. El debat democràtic no ens pot portar a la difusió de les idees contràries a la democràcia, ni al seu sistema de valors.
En part, segurament per aquest motiu, es va imposar una idea i una apreciació i un enfocament permanent: l’absència de límits per a la llibertat d’expressió pot arribar a ser molt perillosa per a la mateixa democràcia. Per tant, la llibertat d’expressió ha de tenir i pot tenir un límit: la prohibició de la difusió dels discursos d’odi.
Per aquest motiu, la lluita contra les idees que emparen els discursos d’odi han de ser i poden ser una baula imprescindible en la defensa de la democràcia. No es pot emparar l’odi contra les cultures diferents i emparar uns mal dissimulats discursos dirigits a atacar la diversitat cultural. Això no només ha d’estar protegit legalment, sinó que a més és imprescindible per impossibilitar actes discriminatoris com els que ja fa un temps que s’estan donant, també a Ripoll, contra entitats i negocis promoguts des d’una cultura estrangera.
Emparar el discurs de l’odi avui dia ja té uns efectes vius i immediats en contra de la diversitat cultural al mateix municipi de Ripoll, per actuacions promogudes des del mateix ajuntament. Com a conseqüència, no tots els discursos que justifiquin l’hostilitat contra una cultura diferent a la nostra poden estar emparats per una suposada llibertat d’expressió: aquesta mal entesa llibertat està expressament prohibida legalment, i per tant cal combatre-la i actuar contra la difusió d’aquesta mena de discursos enfocats a perjudicar el prestigi d’una altra cultura minoritzada o minoritària.
Però hem de desterrar el discurs que no s’hi pot fer res. Fa un temps, a Vic, es va aconseguir la inhabilitació del feixista Anglada quan es va impedir en el seu moment que es poguessin continuar donant comportaments que s’emparaven també en la negació de drets, en aquest cas dels drets dels menors. No es podia fer, i això no sols era èticament intolerable: calia condemnar aquesta mena de comportaments. Això és el que va motivar que la justícia acabés condemnant el discurs d’Anglada i va ser el que va provocar que momentàniament resultés apartat de les eleccions municipals, encara que no del tot.
A hores d’ara, la prioritat nacional que es reivindica des d’Aliança Catalana, amb l’excusa dels perills de la immigració, s’assembla perillosament a la “prioridad nacional” que es predica des de Vox. No és casualitat, ja que són discursos xenòfobs que coincideixen en allò substancial: la voluntat de negar els seus drets a les persones d’origen estranger.
Per aquest motiu, i probablement per això, Aliança Catalana no té cap vergonya a permetre la incorporació de gent franquista: d’origen i de trajectòria franquista. És el discurs que millor encaixa en l’actual plantejament d’Aliança Catalana: estan per superar idees antifeixistes i emparar discursos profranquistes: aquest és el plantejament, precisament, que democràticament ens cal combatre amb totes les forces. No hi ha cabuda als discursos d’odi contra les minories.
El perill del discurs de l’odi és també un perillós enfocament que posa en perill la mateixa democràcia. En aquest sentit, resulta imprescindible denunciar amb totes les forces els discursos suposadament catalanistes de defensa de la puresa: la suposada puresa de la cultura catalana s’ha de basar en el respecte i la defensa de la diversitat cultural. Aquest, sense cap dubte, és l’únic enfocament democràticament possible; l’únic enfocament que permet defensar les cultures minoritàries.
La catalanitat es fonamenta en la permeabilitat respecte de l’existència i la coexistència de cultures diverses. Aquesta catalanitat s’ha de basar i fonamentar en l’acceptació de la coexistència cultural. Aquest ha de ser l’únic i primordial objectiu de la defensa de la catalanitat: la defensa de la diversitat cultural. Aquesta és, alhora, la millor garantia per a la persistència de la catalanitat ben entesa: la que es fonamenta en la diversitat de cultures i de tradicions, l’única garantia que ens pot fer forts i resilients davant d’enfocaments puristes i suïcides, que són intrínsecament contraris a la diversitat cultural. La diversitat ens fa forts, la suposada puresa ètnica ens fa febles.
Siguem plurals. Defensem-ho amb coratge i combatem el discurs de l’odi. Per poder ser forts i poder tenir un futur com a cultura. Aquest ha de ser el nostre objectiu. Fem-ho.