Què és cultura? I tu m'ho preguntes? Cultura... ets tu

“Escoltar és una altra manera de reflexionar. En l’escolta és l’altre qui reflexiona.” Lluís Solà. Potser l’he dita massa grossa! Parlem-ne. Si l’any xinès és cultura catalana, també ho és el ramadà, la Setmana Santa, els actes socials de la penya andalusa i altres manifestacions que representen el teixit social divers de Catalunya i els Països Catalans. Què és cultura? I tu m’ho preguntes? Cultura... ets tu. Repenjada a la paret d’un institut, una noia amb un somriure trist i una mirada resignada veu com passen pel seu davant, ignorant-la, els seus companys de classe des d’I3. Ara se la miren amb recel pels discursos discriminatoris. No porta hijab, però és de cultura musulmana. Celebra el ramadà? L’hi hauríem de preguntar. Coneix el nom de les muntanyes que guaita des de la finestra de casa seva, però, tot i que ens hauria de saber greu, no sap res de les muntanyes del país dels seus pares. Qui soc jo per dir que aquesta noia no és catalana? A sobre la taula del professor, una redacció abandonada: “Em diuen xinès i no m’agrada perquè no soc xinès. Odio la llengua xinesa. No vull anar a treballar al bar de la tieta perquè no em paguen. I no conec pas totes les persones xineses que viuen al meu voltant. Em diuen que les hauria de conèixer perquè soc xinès, però jo no soc xinès... jo soc català i aquest any, al febrer, celebrarem l’entrada de l’any xinès regit pel Cavall de Foc”. Se sent parlar amb accent argentí pels passadissos. Alumnes catalans i dues noies argentines parlen castellà. Les noies argentines diuen que ja parlen català amb els professors. Els preguntem quines llengües es parlaven a l’Argentina abans de l’espanyol. No ho saben. El llatí, diuen. Expliquem que la llengua catalana és el pal de paller de la nostra cultura. I mencionem la veu del poeta Enric Larreula quan diu que si parlem en castellà, per exemple a un argentí, ja ens entendrà però sempre el farem estranger; en canvi si li parlem català l’acollim dins el nostre redós cultural. “Somos argentinas”, ens van respondre. Si investiguen sobre les llengües ameríndies de l’Argentina, potser entendran l’estima que tenim per la nostra. Algú va proposar, en una reunió, que es llegeixin textos literaris en català o en les llengües dels països d’origen dels alumnes que aprenen la nostra. Hi va haver professors que es van posar a riure. Surrealista però real. La literatura ens fa companyia. Ens estima i ens diu que no estem sols. Ens transmet la llengua com a memòria col·lectiva. És trist no saber-ho. El català de família xinesa que no sap xinès hauria de saber-ne. El de la tribu catalana hauria de saber que el català xinès li pot fer d’intèrpret si mai va a la Xina. Els de la tribu catalana descendents de tribus berbers o àrabs que celebren el ramadà en català ens conviden a harira i les argentines han entès que abans dels criolls hi havia els indígenes. I tots plegats ens n’anem a fer ballar els gegants a les festes majors dels pobles del voltant. Visca la cultura popular catalana!

Què és cultura? I tu m'ho preguntes? Cultura... ets tu

L’any xinès és cultura catalana