Darrerament, estan fent també inviable viure sense mòbil d’última generació, completant un apartheid digital on qui no té Instagram ha de sentir-se com un repudiat social. I a mi, que ja m’agrada nedar contra corrent, em sembla perfecte perquè així incremento la meva aura d’inadaptat

“Tothom” és segurament una de les expressions que més ràbia em genera. Quan sento que “tothom” practica esport, “tothom” mira Joc de trons o “tothom” compra a Amazon, no puc evitar de pensar que aquest “tothom” no deu ser realment tan nombrós. Segurament no deixa de ser una minoria, fins i tot. En caure fa unes setmanes la xarxa de WhatsApp, vaig buscar quants usuaris té al món: dos mil milions, que certament són molts milions. Però al món ara mateix hi ha 7.837 milions de persones, moltes més de les que la sostenibilitat del planeta farien recomanables. Això suposa que WhatsApp l’utilitza poc més d’una quarta part dels humans.

Aquesta setmana s’ha posat en funcionament al Ripollès un nou servei de bus a la carta. Per emprar-lo és necessari baixar-te una aplicació al mòbil, per gestionar la forma de demanar que et passin a recollir, i des d’on t’avisen un quart d’hora abans de fer-ho. La idea és bona, però s’oblida que uns quants ripollesos no tenim mòbil que permeti baixar-nos aplicacions. I que alguns que en tenen, sobretot gent gran, ni tan sols saben com usar-ho. El mateix passa amb la bonificació pel reciclatge. Per optar-hi has de tenir un mòbil des del qual escanejar codis de barra, codis QR i complimentar tot de requisits que més aviat semblen una gimcana per a desvagats. Total, que gairebé et venen ganes de ser un incívic, si no fos perquè amb tants milions d’habitants que ja en són, encara em queda una mínima consciència respecte a la Terra.

Naixem nus i ens fan plorar per constatar que hem sortit vius de la matriu. Són les primeres llàgrimes d’un devessall més que abocarem en el decurs de les nostres vides. Algunes són inevitables, però l’estupidesa humana en provoca moltes de totalment innecessàries. A més de vestir-nos per no anar amb els atributs a l’aire o perquè ja comença a fer tardor, ens obliguen a portar un document identificatiu a sobre, no fos cas que algun policia perspicaç es cregués que som delinqüents en potència. Darrerament, estan fent també inviable viure sense mòbil d’última generació, completant un apartheid digital on qui no té Instagram ha de sentir-se com un repudiat social. I a mi, que ja m’agrada nedar contra corrent, em sembla perfecte perquè així incremento la meva aura d’inadaptat. Però trobo que per a molta gent que econòmicament no poden, o bé no volen perdre el temps darrere una pantalla, estaria bé que com a mínim les administracions tornessin a posar els peus a terra i deixessin de fer-nos gabiejar. Perquè les tortures millor que cadascú se les triï, i no pas que ens les imposin.