Mozart deia del compositor alemany: “Quan ho desitja, la seva música colpeja com un llamp!”

El músic i compositor Georg Friedrich Händel (o en grafia anglesa Handel o Haendel) va néixer el 1685 a Halle, Saxònia-Anhal (Alemanya), unes setmanes abans que Bach. Era un jove compositor inquiet que rondava per Europa formant-se i cercant oportunitats, fins que un dia va demanar al seu patró, l’elector i príncep de Hannover, permís per anar a passar uns mesos a Londres. Un cop ben instal·lat a la ciutat no trobava el moment de tornar al continent i el príncep, ofès, vinga insistir perquè es presentés immediatament. La persuasió fou inútil i es quedà a viure a Londres sempre més. Ocasions protocol·làries, familiars i comercials relacionades amb la contractació de cantants i músics per a les seves òperes de Londres l’obligaven a viatjar al continent, però un cop acabada la feina retornava ràpidament al lloc on tenia la fama i el prestigi. I així fins a la seva mort, l’any 1759. Els canvis dinàstics al tron anglès el van afavorir moltes vegades, donant-li reconeixement i considerant-lo un compositor dels seus, més que un fill nascut al continent, tot i la prohibició de música estrangera en actes oficials. Aquella nit de 1714, Händel voltava inquiet per la seva cambra mentre els servents li pentinaven curosament la perruca i li planxaven els vestits de seda negra, que es posaria l’endemà per assistir al funeral de la reina Anna. Tal com deia en un article a EL 9 NOU el 2015, Händel havia d’estar ben informat dels esdeveniments polítics del seu temps, perquè amb motiu de la Pau d’Utrecht que pacificà les monarquies europees després de tantes guerres, odis i de canviar la història de Catalunya, va compondre un magnífic Te Deum d’acció de gràcies. Les successions dinàstiques li tornaven anar de cara, i més quan el seu antic patró, el príncep de Hannover, fou nomenat rei de la Gran Bretanya i Irlanda amb el nom de Jordi I. Així obtingué més protagonisme a la cort i en agraïment va compondre una obra basada en un relat bíblic i que es deia Zadok the priest (El sacerdot Sadoc), amb un himne grandiós que serviria en el moment culminant de les coronacions reials. Al cap d’uns anys ja havia compost quatre himnes: Coronations Anthems, cantats en actes importants. Poc s’hauria imaginat que segles més tard l’obra Zadok the priest, arranjada degudament, esdevindria l’himne oficial dels grans espectacles futbolístics de la Champions League i seria coneguda arreu del món. Jo era un noi d’uns 9 anys i deien que entonava bé. Un diumenge de primavera, a la tarda, em van portar a concert a un lloc al·lucinant com era el Palau de la Música Catalana. Una gran orquestra i un nombrós cor i solistes hi cantarien l’Al·leluia de Händel. Era la primera vegada que m’hi fixava i la grandiositat musical em va emocionar, tot i no comprendre gaire el significat de l’obra ni qui l’havia fet. Al final de l’Al·leluia vaig aplaudir tant com vaig poder, però els aplaudiments generals duraren poca estona i això em desconcertà una mica. En agafar l’abric, em van reprendre dient-me que sols havíem arribat a la mitja part. Ah! L’oratori El Messies de Georg Friedrich Händel el va compondre en 24 dies, l’estiu de 1741. Va triar fragments de la Bíblia anomenada del rei Jaume (King James Version), una bona traducció a l’anglès, i ajudat pel llibretista Charles Jennens va compondre l’oratori sobre la vida de Jesucrist estructurada com una òpera de tres actes: Primer acte, el naixement; segon acte, la passió, i tercer acte, la resurrecció. Al final del segon acte és aquell moment culminant on és cantada la famosa Al·leluia. Impactant! Però jo era massa tendre per entendre l’estructura d’una òpera i per això vaig confondre innocentment aquell final esplèndid de la segona part. Després del descans, reprès el tercer acte, els cants finals sobre un text de l’Apocalipsi em tornaren a emocionar, però no tant! Era un compositor popular Händel? Sí! Tot i les servituds dels músics protegits per l’aristocràcia i la cort que els lligaven als seus benefactors. Volia i desitjava agradar al rei però també al poble i se les pensava totes per fer arribar la música a tothom. Volia que la gent entonés les seves àries i gaudís dels assajos operístiques gratuïtament i dels concerts a l’aire lliure amb focs artificials. A l’assaig de Music for the Royal Fireworks hi assistiren 12.000 espectadors. Creador de la música barroca d’Anglaterra i introductor de la llengua anglesa als oratoris i himnes, bandejant el llatí, va tenir el suport de l’Església anglicana, que així marcava més la independència amb Roma. Estimat i considerat un músic nacional, fou decisiu en la cultura de l’època i obtenint la glòria en aquella societat conservadora i patriarcal. Mozart deia referint-se a Händel: “Quan ho desitja, la seva música colpeja com un llamp!”.

Mozart deia del compositor alemany: “Quan ho desitja, la seva música colpeja com un llamp!”

Aquell Händel instal·lat a Londres