Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Aquell Port de la Selva

“Comprendre indistintament / rosa i espina; / i estimar aquest moment, / i aquesta mica de vent, / i el teu amor transparent / com una aiguamarina” (Josep M. de Sagarra)

Rebre la resposta d’un correu electrònic de fa deu anys imposa, i més en la immediatesa que s’envien i reenvien avui els correus. El cantautor Ignasi Roda em diu “que de fet sí que et vaig contestar el correu” i deu tenir raó, però el record no m’ajuda a esbrinar si va arribar, o no el vaig saber trobar, o no es va llegir, tot i el meu interès a rebre informació i remoure els records d’aquell Port de la Selva en la commemoració del 10è aniversari de la mort de l’escriptor i poeta Josep M. de Sagarra. La nostra trobada al Palau de la Música el dia que s’homenatjava l’escriptor ens va refrescar la memòria de les festes al Port amb un nucli principal que tot ho centrava: la representació teatral a les antigues casernes en direcció a Selva de Mar de l’obra de Sagarra El Cafè de la Marina, en aquells indrets tan viscuts i estimats per l’escriptor.

Un estiu intens i meravellós: sol, platja, l’homenatge a Sagarra, la visita a J. V. Foix i la interessant convivència amb la família Roda-Fàbregas, que amb les seves aptituds musicals, teatrals i literàries dinamitzaven l’ambient de l’estiueig. Un comitè organitzador entusiasta encapçalat per l’advocat Frederic Roda que va portar els millors i més populars actors de l’escena catalana per actuar a El Cafè de la Marina, i un equip que va gestionar l’economia, la publicitat, els permisos municipals i els muntatges. I també l’emotiu recital de poemes musicats amb l’esperada aparició d’El Tricicle format pels tres germans Roda. Un moment intens d’estimació a Sagarra i la interpretació de la cançó Aiguamarina, composta per Ignasi Roda: “Comprendre indistintament / rosa i espina; / i estimar aquest moment, / i aquesta mica de vent, / i el teu amor, transparent / com una aiguamarina”.

Un altre dels episodis que em quedaren gravats, si mal no m’erro, va ser el tragí d’anar i venir en moto del jove pintor Frederic Amat. Una tarda em va dir: “T’agradaria saludar el poeta J. V. Foix?”. I tant! Vaig pujar a la moto com un llamp i travessàrem ràpidament el poble fins a la placeta de Port de Reig. La porta de la casa era oberta i el poeta descansava assegut en una fresca estança: “Hola, senyor Foix, el venim a visitar, si ara li va bé!”. Després de les presentacions un J. V. Foix alegre i acollidor es va interessar breument per les festes del Port i passant ràpidament a un interessant i llarg monòleg descriptiu sobre els racons més enigmàtics dels redós del Port de la Selva, explicats en l’art de la paraula de la qual era mestre. Ens acomiadàrem al capvespre, i convidant-nos a tornar un altre dia i anar en barca al Cap de Creus. Això sí! La tramuntana ens havia de respectar. El vent no va creure i la cita es va diluir. Entusiasmat per la conversa, aquella nit vaig rellegir fins a la matinada el poema de J. V. Foix Sol, i de dol, escrit el 1947. Altres dies, tarda enllà, en tornar de la platja amb una colla animada cridàvem ostentosament la nostra consigna grupal d’aquell estiu, que era la de J. V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

La lectura en l’homenatge a Josep M. de Sagarra de fragments escrits el 1923 emocionà a tothom: “El Port de la Selva és una vila marinera de l’Empordà que la trobareu entre les puntes de Cap de Creus i Port Vendres; és en aquell lloc que la pedra viva de Catalunya s’acosta més al mar i el poble sembla tan enamorat de l’aigua que les cases no s’amunteguen les unes damunt les altres, sinó que van baixant i van posant-se una al costat de l’altra, fent una dolcíssima cinta blanca, que voreja la corba marina”. Sí! Ho vaig comprovar en pujar a peu, un bonic matí d’estiu, al monestir romànic de Sant Pere de Rodes i veure la terra empordanesa que va des del sagrat Canigó fins al mar. I al bell mig, “com una gavina blanca”, el Port de la Selva.

I Sagarra continuava: “Jo he seguit molts racons de Catalunya amb entusiasme i un gran amor; uns em roben el cor i altres em roben l’ànima. Però mireu, no sé què té el Port de la Selva, que sempre que em ve a la memòria m’esborra tot el restant. I quan estic ensopit, m’arriben al pensament amb enyorança aquelles cases blanques i aquelles oliveres i aquelles vinyes de cara a la mar”. I finalment la remembrança dels interessants recitals a la Cova del Drac de Barcelona amb les versions de poemes de Sagarra musicats i interpretats per Ignasi Roda, acompanyat per un nombrós grup musical, que em feren reviure novament aquell estiu tan pletòric: “Vinyes verdes, dolç repòs, / vora la vela que passa; / cap al mar vincleu el cos / sense decantar-vos massa… Vinyes verdes vora el mar”.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de reduir a 100 km/h la velocitat a l’autopista?

En aquesta enquesta han votat 1285 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.