Blasmaven el peix al cove i ells s'hi entrebanquen amb incompetència

Després de les darreres eleccions –febrer de 2021– vaig escriure que els resultats afavorien un govern presidit per ERC (33 escons) amb els vots de Junts (32 diputats) i de la CUP (9 diputats). En total 74 diputats de 135, o sigui majoria absoluta. Un govern que seria, doncs, el resultat de les eleccions i també dels acords d’ERC amb Junts i CUP. Acords que afavorien una imatge internacional potent de l’independentisme, com així va ser. Acords per culminar l’1-O. Acords subscrits per les parts i que, com ja se sap des de l’època romana, els pactes s’han de complir: pacta sunt servanda. És veritat que a vegades s’incompleixen: tots recordem que quan la CUP se’n va desdir l’any 2016 va limitar-se a proclamar amb tot el cinisme que “l’acord polític muta”. No, els pactes es compleixen o s’incompleixen. Els de Junqueras, amb el president Aragonès al davant, ben obedient, han trencat els acords amb Junts. També han trencat amb la CUP. Quins pactes han incomplert amb Junts? Tres de fonamentals, qualsevol dels quals és delicadament gravíssim: la negativa a una direcció estratègica conjunta independentista, el refús a la coordinació estratègica a Madrid, la composició i el contingut de la taula de negociació sobre autodeterminació i amnistia. Quan se li va fer notar al Parlament, Aragonès va contestar amb evasives, i quan se li va plantejar una possible qüestió de confiança va destituir el vicepresident Puigneró. Els de Junqueras creien que no passaria res? I després d’haver aprovat l’aberrant suspensió de la presidenta Borràs sense ni esperar judici? Creien que podrien governar sols amb 33 escons? O ja comptaven, com va deixar entendre la consellera Vilagrà, amb els 34 diputats socialistes i els 8 del comuns? De manera més o menys amagada, com poden indicar alguns noms nous del govern? I quina (pèssima, inútil) alternativa va oferir Aragonès? Un “acord de claredat” amb el gobierno, que no va aguantar ni un dia. O és que l’historiador Junqueras desconeix què va passar al Canadà? O pretenia engalipar els catalans? I quant als nous consellers... no en recordo cap que hagi sortit a defensar l’1-O. Els afiliats de Junts que van votar per sortir del govern els dies 6 i 7 tenien molt clar les deslleialtats dels d’ERC, sumades als seus intents fallits de fer fracassar la manifestació de la Diada i la commemoració de l’1-O. Els intents d’oblidar la gran victòria catalanista de l’1-O ja els va expressar la citada Vilagrà pel febrer de 2021: “S’ha de passar el dol”. Els de Junqueras no enganyaven, però molts es van deixar fúmer. I en canvi, l’1-O va ser una fita important de la nostra història, motiu d’un noble orgull popular, un triomf contra el gobierno degut a moltíssima gent anònima, admirablement organitzada, admirablement resistent, decidida, arriscada, tenaç, ferma, en part víctima d’agressions policials, en part perseguida per processos judicials, encara avui. I més de 2 milions de persones votants que no accepten el menyspreu d’ERC a aquells fets i que refusen la seva negativa a culminar-los. Malgrat totes aquelles deslleialtats i l’incompliment d’acords jo vaig votar per continuar al govern induït per la por de deixar-hi solets els de Junqueras, pel temor a una reculada més gran i més duradora i perquè han demostrat una escassa capacitat de govern, suspesos tots començant pel president: cal recordar el conseller d’Ensenyament? I etcètera? I la vergonya dels pactes a Madrid que negocia de manera tan nefasta Rufián –retrocés del català, audiovisual, pèrdua de competències en Bombers...–, i la inútil taula de diàleg que ha aconseguit el ridícul traspàs de l’observatori meteorològic del Turó de l’Home, ja traspassat fa anys! Quin desastre! Blasmaven el peix al cove, i ells s’hi entrebanquen amb incompetència. I pel que fa al ressò internacional de l’independentisme, el PSOE ha provat d’apagar-lo esbombant la falsa taula de diàleg, però el ressò es manté gràcies als eurodiputats de Junts, en especial el president Puigdemont, invitat a diferents estats europeus, i que concentra tot l’odi unionista i no unionista, i gràcies a les noves 20 delegacions obertes per la consellera Alsina. Vaig témer que els de Junqueras, ben solets al govern, encara estarien més subordinats al gobierno a canvi de res per a Catalunya, i només per assegurar-se de continuar-hi. És el que passarà. I per tant, retorno al principi: si ERC és un partit demòcrata, Aragonès o plega i convoca eleccions –com ara mateix a Dinamarca– o se sotmet a una moció de censura o a una qüestió de confiança. Només té 33 diputats.

Blasmaven el peix al cove i ells s'hi entrebanquen amb incompetència

Aragonès ha de plegar