Àrbitre!
M’hi fixo sovint, i és increïble l’energia que gasten els entrenadors i jugadors, de futbol en aquest cas, a protestar a l’àrbitre qualsevol decisió. Remarco: qualsevol. Entenc el vessant competitiu i la importància que es dona al guanyar qualsevol –jo el primer–, però discrepo amb l’actitud de qüestionar-ho absolutament tot.
A més, si t’hi pares a reflexionar, realment no s’aconsegueix res de positiu. En primer lloc, probablement, te’l posis en contra. En segon lloc, s’està més pendent del xiulet que de la pilota. I, per últim, tenint en compte que molts acaben perdent els papers, la imatge que es mostra no és, ni molt menys, digna del que ha de ser l’esport.
Crec que, sens dubte, és més intel·ligent fer l’esforç d’entendre que forma part del joc i que per molt que es protesti no es canviarà aquella decisió i es continuarà equivocant, com tothom. De fet, és més competitiu qui centra l’energia en el que depèn d’un mateix. Per exemple, no queixar-se d’un córner dubtós que t’ha acabat assenyalant en contra, i concentrar-se a defensar-lo correctament per tal de no encaixar gol.
I atenció, que no estic intentant vendre uns valors per quedar bé. Simplement, exposo una actitud que vaig decidir canviar fa cosa de dos anys com a entrenador, i creieu-me que val molt la pena.