Les polítiques públiques han de trobar les eines per poder gestionar el fenomen de la immigració i també combatre populismes

Moltes vegades la clau per assolir un objectiu polític és promoure un bon lema. Des de fa uns anys, n’hi ha un que lamentablement ha funcionat, malgrat que fa mal a les orelles. El famós “Primer els de casa” va portar el xenòfob Josep Anglada a l’Ajuntament de Vic ja fa vint anys. Ara, amb derivades com “Catalunya primer: no regalarem Catalunya” o “Primer, els ripollesos!”, ha calat molt més a Ripoll, i de quina manera. Des de fora, ens sembla incomprensible que l’extrema dreta, encara que es vengui com a independentista, hagi triomfat d’aquesta manera. Per què ha arrelat tant Aliança Catalana? Realment hi ha un problema de convivència a Ripoll o l’han provocat determinats discursos? S’han gestionat prou bé les seqüeles que van quedar a la ciutat amb els atemptats de Barcelona i Cambrils? Després de les eleccions, ningú s’ha posat d’acord sobre quin era el millor escenari: si calia tant sí com no un cordó sanitari per evitar que Sílvia Orriols fos alcaldessa o si calia deixar-la governar i que caigui pel seu propi pes quan es vegi que no pot aplicar totes les promeses antiimmigració, molt dirigides especialment contra la població magrebí. Així, davant d’un escenari tan complex (amb una extrema dreta com a primera força i una oposició que ni tan sols és capaç de combatre-la), els arguments són la millor via per tombar aquesta onada de xenofòbia i populisme que amenaça d’estendre’s. En aquest sentit, és interessant l’exercici que va fer fa uns dies el diari Ara, en què desmuntava el programa electoral d’Aliança Catalana. “Auditarem el padró municipal, no inscriurem els immigrants il·legals i enviarem les seves dades als responsables policials d’estrangeria perquè precedeixin a l’expulsió.” Els ajuntaments han d’inscriure a tothom. Per deixar de fer-ho, caldria canviar la llei espanyola d’empadronaments, tal com Vox ha intentat. Amb aquesta promesa, Orriols també se saltaria una altra llei. Difonent les dades dels censats sense motiu justificat, no respectaria la llei de protecció de dades. “Iniciarem els tràmits legals per tancar la mesquita de Ripoll vinculada al 17-A i per il·legalitzar l’associació islàmica que va permetre discursos fonamentalistes.” Els ajuntaments no poden obrir o tancar mesquites. Com que tenen a veure amb el dret de llibertat religiosa, queden sota el paraigua de la llei de la Generalitat de centre de culte. L’Ajuntament només hi podria actuar si la mesquita se saltés alguna altra llei. “Fiscalitzarem el Consorci de Benestar Social. Prou de promoure la immigració antioccidental i prou de desemparar els nostres joves, aturats i avis.” És el mantra de les poblacions on el nombre de persones immigrants és elevat, del 13% a Ripoll. En aquest consorci, també hi tenen veu els altres ajuntaments de la comarca i la Generalitat. A més, el cens dona accés a drets bàsics com la sanitat, l’habitatge o l’educació. Tres mesures fàcilment tombables, disfressades amb promeses més genèriques per als pagesos, autònoms i empresaris; de reducció d’impostos; de més neteja i contenidors, o de defensa del català i de la independència. És cert que el camí que s’ha obert a Ripoll no serà fàcil revertir-lo, perquè aquest discurs ha arribat a votants molt diversos. Ara hi ha molta feina a fer i, com va passar a Vic quan Plataforma per Catalunya va ser segona força l’any 2007, toca a la resta de partits posar-se les piles. Un dels problemes d’aquest país és que el fenomen de la immigració mai s’ha tractat com toca ni amb prou claredat. Més aviat s’ha obviat o s’ha esquivat com s’ha pogut perquè sembla que parlar-ne és anar-hi en contra. Aquí hi ha l’error: plantejar-ho com un problema i no com un fet, ja que la realitat és la que és. Les polítiques públiques han de trobar les eines per poder-ho gestionar i també combatre els populismes.

Les polítiques públiques han de trobar les eines per poder gestionar el fenomen de la immigració i també combatre populismes

Arguments contra la xenofòbia