Als que donen per mort el turisme de muntanya i de neu els recomana anar a Suïssa o Àustria i veurien com es pot viure del turisme de qualitat

Està vist que al nostre país hi ha un bon nombre de persones i col·lectius que porten molt malament les propostes de progrés i desenvolupament, de manera que davant qualsevol proposta han d’organitzar campanyes en contra. Si tenen arguments, els utilitzen i si no, se’ls inventen. Ho vam veure en els JJOO de 1992, amb campanyes d’intent de boicot contra tot i contra tots els qui els defensaven, i ara els tornem a veure amb motiu de la proposta de candidatura als JJOO d’hivern 2030. Res de nou a l’horitzó, només sortir a rebatre arguments impropis de persones mínimament informades. D’entrada, el principal argument dels contraris és fer creure que el canvi climàtic deixarà sense neu els Pirineus i bona part del món en molt pocs anys. Ho sento, però tot indica que tindrem neu durant molts anys, i molt de fred com per poder fabricar neu. No ho dic jo, ho diuen les previsions a mitjà i llarg termini que han fet diverses agències climàtiques mundials. Amb neu o sense, aleshores critiquen els costos de fabricar neu. En reunions i debats hi ha qui s’escandalitza per una despesa d’un milió i mig d’euros l’any passat en la fabricació de neu i en canvi cap crítica ni retret a la despesa de deu milions per recuperar la sorra de les platges de Barcelona i una dotzena més de municipis costaners. Un segon o si voleu un tercer argument és que els que vivim en zona de Prepirineus o Pirineus els volem fer per posar al dia les infraestructures, equipaments i serveis. I que això no hauria de dependre dels JJOO. Molt bé, però i si els JJOO són una esplèndida excusa, els hem de deixar passar? Sempre i en tot lloc hi ha grans esdeveniments que serveixen d’excusa o justificació per fer obres que no s’han fet abans. Aquí i a Austràlia. Molt bé, doncs sí, els volem fer per donar-nos a conèixer arreu del món, atreure turisme i esport a les dècades vinents. Algú hi veu algun inconvenient? Doncs sí, la majoria dels contraris donen per mort el turisme de muntanya i el de neu. Els recomanaria anar a donar una volta per Suïssa, Àustria, el sud d’Alemanya, el nord d’Itàlia, i per descomptat per tots els països nòrdics. Veurien com es pot viure del turisme de qualitat tot l’any i durant dècades. I sí, volem posar al dia les infraestructures, equipaments i serveis, però no per fer-hi autopistes i autovies sinó simplement per tenir carreteres que passin de finals del segle XIX al segle XXI. No crec que sigui cap pecat voler viure en un lloc millor comunicat. I parlant de comunicacions, tampoc és un disbarat voler disposar de cobertura universal de mòbils i tenir accés a internet en condicions semblants a les existents a les ciutats de Catalunya. Tot això i molt més volem resoldre amb els JJOO d’hivern 2030, però sobretot ho volem fer amb un èxit semblant al que tingué Barcelona 92. Falsegen la realitat els contraris dient que seran insostenibles o mediambientalment perjudicials. En absolut. Precisament la proposta comporta un canvi radical del model de JJOO. Ja no es pensa en un sol lloc sinó en diversos per dur a terme les competicions olímpiques. Concretament, se’n volen fer als nostres Pirineus (Catalunya i Aragó), però també a Suïssa o Itàlia, en aquelles que requereixen grans instal·lacions. Allà les tenen de fa anys. I a Barcelona capital, totes aquelles que es poden fer al Palau Sant Jordi, reconvertit en una immensa pista de gel. O a Jaca, al Palau de Gel (2007). No hi haurà aplanament de muntanyes ni destrucció de boscos ni prats per encabir-hi equipaments. En absolut, i els que som d’aquests territoris som els primers interessats a preservar-los. I menteixen també amb els costos i despeses, puix que el Comitè Olímpic Internacional aportaria 900 dels 1.200 milions de cost pels JJOO, anant a càrrec de les diverses institucions implicades el repartiment de les inversions en infraestructures, equipaments i serveis (calculades en 1.500 milions). Estem davant d’una de les més grans oportunitats pels Pirineus i seria greu malmetre-la per picabaralles o ineficàcia del govern de la Generalitat. Qui presenta la candidatura és el COE (Comitè Olímpic Espanyol) i si tots hi posem una mica de seny és perfectament viable conjuntar Barcelona-Pirineus-Aragó. Sumar sempre reforça posicions i no veig per què no ho hauríem de fer en aquesta ocasió. ERC s’ha tret de la màniga una consulta a una petita part del territori. No tenen encara clara la pregunta ni la fórmula de gestió i cooperació, sabent que es tracta d’un esdeveniment mundial, amb Espanya com a país amfitrió. És aquesta incapacitat de posicionament i reacció el que fa més por de cara a una candidatura que té moltes probabilitats de reeixir si no la fem fracassar nosaltres mateixos. Els opositors poden dir el que vulguin, però mai venceran fent ús d’arguments poc sòlids. Ho van provar l’any 92, amb un fracàs absolut. També ara repetiran resultats. El que pertoca fer als qui hi estem a favor és exigir coherència, col·laboració i cooperació. I per damunt de tot, ambició per mostrar al món el que som capaços d’organitzar, repetint l’èxit del 92, ara als Pirineus.

Als que donen per mort el turisme de muntanya i de neu els recomana anar a Suïssa o Àustria i veurien com es pot viure del turisme de qualitat

Arguments discutibles contra els Jocs