Aquest edifici representa una alenada d’aire fresc arquitectònic a Vic, on l’arquitectura darrerament té el risc d’ofegar-se de sobreprotecció patrimonial i de peculiars conques visuals

El cap de setmana passat vam poder assistir a la inauguració de la Biblioteca Pilarin Bayés al passeig de la Generalitat de Vic, en el solar que havia acollit la caserna de la Guàrdia Civil que va ser objecte d’un brutal atemptat per la banda terrorista ETA. Faré una declaració d’entrada: la biblioteca projectada per l’arquitecte Antoni Casamor i l’estudi BCQ em sembla un edifici magnífic, per l’encertada resposta que dona al lloc i al programa funcional. Aniré analitzant l’afirmació. Irene Vallejo, en el remarcable i emotiu relat anomenat L’infinit dins d’un jonc, descriu el trànsit temporal de l’oralitat al papir, del papir al pergamí i del pergamí al paper agrupat. També ens parla de la mítica biblioteca d’Alexandria –esmentada en l’acte inaugural– “que era el primer recinte, en l’antiguitat, de la seva espècie i la que va estar més a prop de posseir tots els llibres que existien aleshores”. Aquest recorregut dels llibres, del suport físic fins a l’actual informació digital en el món virtual, fa que l’espai tradicional de les biblioteques trontolli i calgui donar una resposta arquitectònica coherent als nous reptes. En els temps precedents les biblioteques expressaven el volum i la permanència dels seus continguts, amb una formalització arquitectònica sòlida, unifuncional i compacta, amb un espai interior farcit de serenor i silenci. Els arquitectes projectem en l’espai, però l’adequació al component temporal és decisiva. L’accés a la cultura s’ha fet lleuger, líquid en terminologia de Bauman. La biblioteca contemporània esdevé polifuncional, fragmentada i amb espais interiors diversos i compartits. En l’edifici projectat per Antoni Casamor l’espai tradicional de la biblioteca es creua amb una sala d’actes, sales d’estudi i de reunions, espais relacionals, multimèdia i musicals, i amb una oficina administrativa de serveis al ciutadà. Les diverses plantes de l’edifici reculen cap a l’interior del solar, en forma de ventall, aconseguint un agradable vestíbul exterior on situa el jardí i els accessos a l’edifici des del carrer, que permeten fer un petit “passeig arquitectural” –en terminologia de Le Corbusier– copsant, en el recorregut, la seva imatge exterior. L’espai interior, amatent al programa polifuncional, és mínimament compartimentat, de manera que en tot moment es té una sensació d’amplitud i de lluminositat natural com a resultat de la referida configuració de cada planta. La calidesa i bona execució dels acabats interiors –no sempre fàcil d’aconseguir en una obra pública– aporta qualitat addicional a l’espai. La composició arquitectònica exterior, amb unes lamel·les verticals de gran format sobreposades als diferents plans de les façanes, presenta una formalització decididament contemporània, en un context urbà complex i rememoratiu. És encertada la façana lateral que dona al pati de les escoles del Sagrat Cor i a unes finques veïnes entre mitgeres –a la fotografia–, reculant de l’acabament del solar per poder tenir obertures, adequadament tamisades amb unes lamel·les horitzontals. Aquest edifici –com també ho va ser anys enrere el del Col·legi d’Arquitectes a la plaça del Bisbe Oliba, de Joan Forgas i Dolors Ylla-Català, situat en un entorn urbà encara més compromès– representa una alenada d’aire fresc arquitectònic a Vic, on l’arquitectura darrerament té el risc d’ofegar-se de sobreprotecció patrimonial i de peculiars conques visuals. Hi ha una consideració, arquitectònicament extemporània, però, que cal exposar: la biblioteca se situa en el solar que acollia la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, fins que la banda terrorista ETA, el 29 de maig de 1991, va cometre l’atemptat, amb un resultat de 10 morts (5 menors d’edat), 44 ferits i l’esfondrament de l’edifici. Alguns encara recordem el paisatge de desolació i de dolor que vam veure sobre el terreny. La intervenció en aquest solar, de relleu edificatori, és, per tant, tràgicament excepcional. Els 10 arbres que hi ha al jardí davanter de la biblioteca hi són, en símbol, dels morts que hi va haver en l’atemptat. La plaça commemorativa i els noms de les víctimes, inserits delicadament en els graons laterals del jardí, els recorden. Entenc que aquest ineludible memorial és una formalització prou poètica i encertada però resulta força evanescent. La biblioteca, amb la seva excepcionalitat d’origen, ha d’equilibrar el record i l’oblit, mantenint el “lloc de la memòria” perquè, de manera més fàcil i didàctica, hom pugui saber que on ara hi haurà cultura i coneixement, abans hi va haver bogeria política, barbàrie i drama humà. Crec que no seria sobrer que, amb sensibilitat i creativitat artística, es formulés un recordatori més explícit del conjunt de l’atemptat, perquè la ciutat i els futurs usuaris tinguin present fins on pot arribar el fanatisme i la intolerància. Un resum d’aquest apartat podria ser: a la nova biblioteca, més espai 29 de maig i, possiblement, menys espai 1 d’octubre. La ciutat la fan els edificis, però és la seva gent qui la caracteritza. La nova biblioteca ha de ser tan protagonista del paisatge cultural com del paisatge urbà. És un edifici situat en un lloc estratègic del teixit urbà i contribueix notòriament a un necessari reequilibri entre els equipaments de Vic a cada costat del riu; edifici “cremallera”, en van dir en la inauguració, en una significativa metàfora. El protagonisme en el paisatge cultural osonenc l’haurà de guanyar a partir de la seva entrada en funcionament. La gran quantitat i diversitat de gent que va assistir a la seva inauguració i que ha gaudit de l’edifici i dels actes celebrats durant el cap de setmana és un encoratjador primer pas. El protagonisme de la biblioteca en el paisatge urbà vigatà, amb aquesta remarcable peça arquitectònica, ja ha estat aconseguit.

Aquest edifici representa una alenada d’aire fresc arquitectònic a Vic, on l’arquitectura darrerament té el risc d’ofegar-se de sobreprotecció patrimonial i de peculiars conques visuals

Arquitectura i context en la nova biblioteca de Vic