A ulls dels polítics, la neteja de carrers, la seguretat o el compliment de les normes ambientals no són tan vistosos com les grans obres

D’aquí a un any tenim eleccions municipals. És temps d’obres. Indefectiblement en apropar-se el reclam a les urnes els polítics es posen les piles per fer-se notar. Ens volen demostrar que en els darrers tres anys han treballat per al bé de la comunitat, com deia aquell han fet coses. No es faran esperar. El temps que els resta cada vegada és més esquifit. Els tràmits administratius per poder arrancar unes obres són feixucs, o almenys això diuen els polítics quan els demanes el motiu del retard. Un problema que fora de fàcil resolució si ells mateixos decidissin acabar amb la burocràcia. Sembla que tenen massa feina a superar la burocràcia per treballar per eliminar la burocràcia. Són així, tant els polítics com la burocràcia. No. No cal fer una repassada als programes electorals de fa tres anys. Els uns deien i prometien. Els altres prometien i deien. Ara que es parla tant de percentatges, no cal veure el grau de compliment de les promeses fetes fa tres anys. No es tracta només dels equips de govern, tot i que són els primers que caldria revisar. Però hi tenim grups que se saben minoritaris, molt prims, però que hi volen ser. Aquests també ens diuen que faran coses, que no deixaran de petja els qui manen, que els controlaran en tot moment. Només cal anar a les actes dels plens municipals per comprovar que amb el temps s’ha produït una davallada d’aquest control que ens van prometre ferotge. Si parles amb ells es queixen que no els fan cas. Potser esperaven una altra cosa? De veritat es feien pagues que l’equip de govern els acceptaria alguna de les seves propostes, que no solen encaixar, de fet són ben diferents, del seu programa electoral? Alguns candidats electes ho deixen a mig fer i no acaben la legislatura. Els que manen tenen arguments. Els opositors, també. Els electors no sempre entenem les explicacions ni dels uns ni dels altres. La política, i per molt que la municipal sigui la més propera, és un món inconegut. En estrenar-se a un ajuntament el primer que necessita un polític són classes. Les reben dels companys de la seva corda i dels altres. Als acabats d’arribar els costa fer-se una mínima idea del que els espera. S’ho troben sobre la marxa i sovint no els agrada. A la casa de la vila de sobte els aprenents de polítics es troben amb uns senyors, seriosos ells, que es diuen funcionaris. Alguns polítics nous, ingenus, es pensen que estan al seu servei. El coneixement que tenen del secretari i de l’interventor és ben escàs, però s’expliquen. Els fan saber que algunes de les seves propostes, la llei els enviarà al traster de les impossibles. Els projectes dels aspirants a polítics es fan boira baixa en trepitjar la casa gran. Explicat per un exalcalde sorgit de les primeres eleccions municipals després del franquisme: a pocs dies de prendre possessió, el visiten un grups de persones que raonen un seguit de motius per tancar un bar a la zona on viuen per problemes de sorolls, baralles i altres inconvenients. Els arguments són tan contundents que l’alcalde acabat d’arribar a la batllia promet als veïns el tancament del local conflictiu. En demanar incoar l’expedient per resoldre el problema topa amb la llei: resulta que els veïns estan carregats de raó, però els propietaris del bar tenen els seus drets. Conclusió, aquells queixosos tan entenimentats que li havien exposat uns arguments tan contundents fins al punt que el nou alcalde els havia promès la solució immediata, es troben que de moment i per molt de temps el bar no es tanca. És política municipal però també passa pel filtre de la llei, raons al marge. No és tan fàcil com sembla. La política i la raó topen amb altres polítiques i amb altres raons. El camí del mig és la legalitat i caminar-hi no és fàcil perquè en aquest viatge s’hi entrebanquen molts projectes i la majoria dels somnis. Falta un any per a les eleccions municipals. Els polítics que hagin aconseguit superar la burocràcia un any abans no s’esperaran a començar les obres. No estaria malament que afrontessin altres millores, com la neteja dels carrers, la seguretat ciutadana, el compliment de les normes ambientals i de sorolls, la circulació d’aquells que van a la seva... no, potser no es veuen tant com les obres, però els resultats esdevenen espectaculars. Encara els resten 365 dies per fer coses.

A ulls dels polítics, la neteja de carrers, la seguretat o el compliment de les normes ambientals no són tan vistosos com les grans obres

Arriben les obres