L'alineació dels planetes és regular i predictible i, en canvi, aleatòria i normalment inesperada en la política

Els experts en astrofísica millorarien aquesta explicació, però s’entén que en l’etern donar tombs al voltant del Sol dels planetes del nostre sistema, tots en òrbites el·líptiques diferents en funció de les seves distàncies entre ells i el Sol i les masses respectives, hi hagi moments en què la Terra estigui més a prop o més lluny d’altres planetes. Cada 15 anys quan la Terra i Mart estan en el mateix costat del Sol, en el que es diu periheli, la seva distància es redueix a 56 milions de quilòmetres. Amb Saturn, s’han d’esperar uns 30 anys perquè el tinguem més proper, per quedar a uns increïbles 1.200 milions de quilòmetres. Són els moments que s’aprofiten per enviar els coets amb sondes i aparells de mesura i verificacions, donats els estalvis de temps i despeses que comporten. Per ser més precisos, s’enlairen pocs anys abans perquè de camí dels llargs viatges puguin coincidir en aquesta menor distància orbital. Aquesta alineació és regular i predictible en els planetes i, en canvi, aleatòria i normalment inesperada en la política. L’ordre estel·lar és immutable, perquè les atraccions no varien, mentre que en el segon ordre depèn de les sempre variables atraccions entre els que voten i els polítics, millor dit els partits de llistes tancades que malden pels seus vots. Avui dia es dona aquesta alineació política i s’hauria d’aprofitar, com fan els científics aeroespacials, per millorar escurçant els temps de decisions, i malgrat que no parlem d’estalvis com en els coets, maldar per augmentar l’arribada de recursos, en bona part molts d’ells generats aquí i que haurien de retornar amb major mesura. Ara suara estan alineats els governs del PSOE a Madrid, ni que sigui amb Sumar i constrets en part per Junts, ERC i PNB, i també el del PSC a la Generalitat i la Diputació. També a l’Ajuntament de Barcelona, malgrat que d’ell aquí a Osona no podem estirar res, més aviat hi competim pels recursos sempre escassos. Si no s’aprofita, quan ho podrem fer? L’última alineació va donar-se fa ja 15 anys, com la Terra i Mart, quan del 2004 al 2011 manava a Madrid Zapatero i a la Generalitat primer Maragall i després Montilla fins al 2010, quan va començar Artur Mas. Però l’alineació político-planetària no era completa. A la Diputació de Barcelona, la més ben dotada i capaç, presidia Salvador Esteve, de CiU. Nogensmenys el 2008 començava la crisi derivada de les subprimes als EUA. Clar que hi devia haver certa col·laboració, però ja s’entén que la fluïdesa actual no es pot donar com la que hi deu haver entre companys de partit, llevat que es barallin entre ells com de fet fan elements com García Page amb la direcció del PSOE i també Ayuso amb el PP, emulant l’anècdota d’un jove Churchill que en debutar al Parlament, on seuen govern i oposició uns davant dels altres separats per la distància de dues espases medievals, quan va dir al veterà del seu partit: “Així que aquí enfront seuen els nostres enemics”, va obtenir una resposta múrria: “No s’equivoqui, jove, els d’aquí al davant són els nostres adversaris, els enemics els té vostè al seu costat”. Aquesta coincidència, malgrat les dificultats que presentaran altres presidents autonòmics no alineats, s’hauria d’aprofitar, i de fet ja s’està fent, condonant part dels deutes, amb traspassos de Rodalies, començant per l’R1, tot esperant que quan traspassin l’R3 estigui enllestit el desdoblament, sinó físicament almenys acordat i pressupostat amb un calendari d’execució ferm. En l’àmbit municipal local aquestes alineacions també s’haurien d’aprofitar. Pensem en Manlleu, que podria fer un bon salt fruit de la col·laboració de l’equip de govern de Junts i el PSC. És urgent rebaixar el gap, el diferencial de rendes que fa que mentre que el VAB de Manlleu sigui de 17.600 euros/habitant, a Osona s’enfili per sobre dels 32.000. Aniria bé una col·laboració planetària de tres anys i mig amb un PSC actiu cercant els necessaris ajuts donada la situació restrictiva actual del pla de sanejament, que suposa més impostos i menys inversió. Si després en els mesos abans de les eleccions cadascú, cada planeta, va per la seva òrbita, els electors ho entendrien resignadament. Descarrilar abans, desaprofitar les possibilitats d’inversions en els llocs on poden reeixir per aquestes alineacions, seria decebedor. De moment a Manlleu es nota una activitat lloable en les noves connexions viàries dels polígons entre iniciatives privades que finalment arranquen com Prasfarma, Mercadona o el polígon del Mas. S’estan concretant projectes endegats en l’etapa de l’alcalde Garrido, malgrat que se n’abandonen d’altres. En l’alta política, en necessitar tant PSOE com PSC de les col·laboracions de Junts i ERC per tirar endavant projectes de llei i pressupostos, les enteses haurien d’emmirallar-se en el fet de les col·laboracions aeroespacials que encara avui es donen. No oblidem que mentre que els EUA i Rússia divergeixen, o almenys ho feien a la Terra fins a l’arribada de Trump, donant voltes a l’espai, teníem i tenim russos i americans dins la mateixa petita càpsula.

L'alineació dels planetes és regular i predictible i, en canvi, aleatòria i normalment inesperada en la política

Astres alineats