La trampa de l'IPC és evident: diuen que estem just per sota del 10% quan comprovem que la factura elèctrica s'ha més que doblat i que productes de consum tenen augments de més del 50%

Es diu de la mala reputació que és una càrrega lleugera d’aixecar, costeruda de portar i molt difícil de descarregar. Potser ho podem aplicar als augments de preu que suportem i suportarem en el futur. Han estat lleugers però ràpids a carregar-nos-els a sobre, ens compliquen i molt l’existència, i crec que amb molta dificultat podran baixar. Un conjunt de factors han ajudat a la puja dels preus sobtada pel curt termini. Efectivament, n’ha estat un detonant la crisi de l’energia i d’aliments deguda a la guerra de Putin, junt amb uns augments de consums energètics cada cop més grans i inassolibles pel medi ambient i per les reserves disponibles. Encara no s’ha encarat del tot el canvi energètic que suposa enfocar-ho a l’energia immediata i abastament segura del sol, astre precisament creador a còpia de molt de temps de les energies fòssils. Però hi havia factors latents que ara han surat. Com que l’enorme dèficit públic dels governs, ja d’abans de la covid i agreujat amb ella, només es pot apaivagar mitjançant unes inflacions altes que fan feliços només els deutors governamentals. Perquè la gent normal, la soferta classe mitjana que es va acostant a ser una classe més a prop de la pobresa, és qui paga i pagarà aquestes disbauxes. Els seus deutes hipotecaris s’enlairen amb els interessos, els rebuts de la llum es disparen i amb els mateixos diners cada cop podem comprar menys queviures. La trampa de l’IPC és evident. Ens diuen que estem just per sota del 10% quan comprovem que la factura elèctrica s’ha més que doblat, és a dir el 100%, i que productes de consum que valien 1,09 euros han passat a 1,65, o d’altres de 8,60 euros s’han enfilat als 11,80, augments del 50% o del 37%. Per fixar aquest índex de l’IPC, l’alimentació suposa un 22% i l’habitatge un 14%. Mentre el primer es dispara, l’altre baixa perquè pocs s’atreveixen a afrontar les quotes de les noves hipoteques. L’oci i cultura suposa un 6,4%, i els hotels i restaurants, un 13%. També baixaran, la gent haurà de tirar de carmanyoles, biblioteques i no podrà anar als concerts. S’ha revertit la tendència de les famílies a destinar menys percentatge dels seus ingressos a alimentació per destinar-lo al lleure. Es pot dir que se’ns ha apujat el cost de la vida un 10%, quan copsem que el viure immediat ha pujat al menys 5 cops més? D’ací la trampa. Podem pensar que aquests preus baixaran? Molt difícilment. Els salaris hauran d’aspirar a pujar, les tensions socials, les vagues, augmentaran, però els increments sempre quedant per sota de la inflació, tant la tramposa com sobretot la real. Ja he dit qui paga les crisis i els deutes. Àdhuc hi ha una dinàmica amb els preus i els marges en la cadena comercial que em porta a exemples del passat que puc recordar. Els anys 60 en el sector del porc, quan encara no hi havia granges ni per suposat macrogranges, molts veïns criaven porcs a sota casa en certs carrers dels pobles, com es feia a pagès. Ja no sols pel consum propi, ans per vendre als tractants. Dels escorxadors locals se subministraven mitja dotzena de porcs als tocinaires, que els especiaven i ho venien tot a diferents preus segons la peça amb el seu marge. Quan els preus s’apujaven per diferents motius, pel major consum d’una societat que s’anava guanyant la vida i deixava de menjar només pollastre els diumenges, i sobretot quan els clients també sabien que el porc s’apujava, els tocinaires podien apujar preus. El cicle del porc escàs s’activava. Mentre els preus eren alts, els productors amb porcs sota casa aguantaven contents i, si podien, en posaven més. Quan aquests preus més alts feien minvar el consum o els porcs posats de més arribaven al pes, el preu del porc del tractant baixava, però amb una característica, el tocinaire no baixava tant o no tocava els preus ja ancorats en la ment dels consumidors i el seu marge havia pujat. Els productors de sota casa, al veure que els porcs ja no els rendien tant i en canvi es guanyaven la vida a les fàbriques, treien les corts i en feien un garatge pel flamant Seat 600, el Gordini o el Simca 1000. Eren temps en què es deia: tots tres treballen a Can Colomer a Vic, a Can Serra a Manlleu o a la Vitri a Torelló, tenen pa per tota la vida. Ja veiem que dura més una vida humana que segons quines empreses. Tornant als nostres porcs, amb un cicle de gestació de 3 mesos 3 setmanes i 3 dies, al cap de poc temps aquestes baixes de les truges sota casa, que encara suposaven un percentatge alt del mercat, produïen aquestes oscil·lacions cícliques. Tot això va anar acabant els 70 amb granges on 2 o 3 persones cuidaven de 200 truges i el seu engreix o els 90 ja amb les primeres macrogranges on els 2 o 3 arribaven a cuidar deu cops més de bestiar. Llavors, el cicle d’alts i baixos del preu del porc ja depenia d’altres factors a més del consum, malalties i d’altres... L’exportació, els preus dels cereals i grans escorxadors hi tenien molt a veure. Nogensmenys, l’aparició dels supermercats va afectar seriosament el comerç tradicional ara recordat. Avui dia, amb costos més alts i marges molt menors per afrontar aquesta competència, tenen molt mèrit tocinaires i carnissers que romanen oberts. És a dir, els preus un cop apujats són molt difícils de baixar, tant per sí com pels augments dels costos i marges de les cadenes productives. Ens queda poca esperança. Només confiar que la competència de les grans superfícies comercials entre elles ajudin en la direcció de rebaixar voluntàriament els seus marges i per la seva pressió, els dels productors. És un factor diferent de l’exemple nostàlgic dels anys 60, però de moment tenim mala peça al teler. Els preus poden baixar un xic, salaris i pensions poden pujar però sempre restaran per sota dels costos d’abans de l’estrebada. Els impostos seguiran també pujant, és a dir, serem més pobres.

La trampa de l'IPC és evident: diuen que estem just per sota del 10% quan comprovem que la factura elèctrica s'ha més que doblat i que productes de consum tenen augments de més del 50%

Augments de preu irreversibles