A Catalunya, excursionisme i geografia han anat de la mà, especialment durant la segona meitat del segle XIX. Pau Vila ja ens deia que “la geografia es fa amb els peus tant o més que amb el cap”

Tornem a tenir la Fira del Llibre de Muntanya a punt. Serà aquest cap de setmana, al recinte firal del Sucre. La vint-i-tresena edició; Fira de la Muntanya i del Llibre de Muntanya. L’Ajuntament de Vic, l’Associació Cultural del Llibre de Muntanya i les altres entitats que hi col·laboren han treballat de valent; ho tindrem tot ple, més estands, més editorials, més llibreries, presentarem llibres, tindrem taules rodones, vindran convidats, lliurarem els nous Premis Editorials, serà la desena edició, i ho farem amb un nou format. També hi haurà exposicions interessants... Us vull parlar d’una, d’exposició; organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya i dedicada a C.A. Torras (1852-1923), l’home que ha donat nom a un dels Premis Editorials, el que inclou temes com la cultura, el patrimoni, les tradicions, en llengua catalana i d’interès excursionista. A Catalunya, excursionisme i geografia han anat de la mà, especialment durant la segona meitat del segle XIX. Pau Vila ja ens deia que “la geografia es fa amb els peus tant o més que amb el cap”. És el que va fer Torras, un personatge cabdal en la història de l’excursionisme del nostre país. Ens va deixar més de 1.170 itineraris en la seva col·lecció de guies sobre el Pirineu Català. Un dels seus llibres més buscats pel col·leccionista és la Guia itinerari de l’excursionista a Camprodon, publicat el 1902 per la tipografia L’Avenç. Cèsar August Torras estiuejava a Camprodon i els camprodonins van dedicar-li un monument modernista prop de la font del Boix. Fou president del Centre Excursionista de Catalunya en diferents etapes, va promoure els primers aplecs i congressos excursionistes i va ser un dels promotors de la construcció de l’antic xalet-refugi d’Ull de Ter. Accepteu-me si us plau aquesta proposta: la d’acompanyar-lo a una excursió a Sant Miquel del Fai –l’he triada, aquesta excursió, aprofitant que aquest històric espai natural ha tornat a obrir després d’un llarg periple. Som a primers de setembre de 1883. En Cèsar es troba a la Garriga, al balneari Blancafort; és un d’aquells dies, ens diu, que donen l’aigua per l’amor de Déu, i al nostre home li sembla que l’endemà serà un dia ideal per anar al Fai: “Per sorprendre aquella meravella en son estat de magnificència”. I l’endemà plou, plou, plou... Un fort ruixat els obliga a aixoplugar-se a l’estació; fins que el primer tren de Barcelona els endinsa en el Congost. A Centelles, dia de festa major, s’esquinça la nuvolada i poden veure ullades de sol. Enganxen la tartana i marxen per la carretera de Moià, per sota de l’enrunat castell de Sant Martí. A Can Sans deixen la tartana i baixen a peu. A prop de Sant Miquel ja senten la remor de les cascades i després se’ls apareix de sobte tota la bellesa del Fai: “El torrent del Rossinyol saltant per sobre el santuari, rebotant al penyal i saltant altra volta fins al fons del barranc; i el Tenes que es llença juganer des de dalt del cingle lliscant entre les roques per l’atapeïda molsa...”. Passen la nit a la casa. Ens diu que l’hostatge fins fa vergonya consignar-lo: “Fa riure i fa pena a la vegada, llits d’hospital! A mi em surten a fora les cames més d’un pam, i per rentamans una gibrella esquerdada i una tovallola per a tots, i això que som vuit”. De bon matí, quan tot just clareja, ja estan asseguts al peu dels finestrals. Tornen a la Garriga amb matxo, amb mosso de peu, el camí segueix per l’esquerra de la riera del Fai, sempre per terreny abrupte: “Per anar a buscar el millor pas pel rieral... de Can Busquets, per costa ràpida fins a trobar la riera del Congost”. Després travessen el pont nou de la Doma, davant del poble de la Garriga. L’excursió Sant Miquel del Fai des de la Garriga serà publicada un any després, el 1884, en les memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. La crònica acaba amb un afegitó: “Preu de les cavalleries, 7 pessetes per matxo, inclòs el mosso de peu”. Eren altres èpoques, dos dies per anar a Sant Miquel des de la Garriga. M’agradaria tenir-lo al davant, en Torras; per explicar-li que cada any, a la Fira del Llibre de Muntanya, atorguem un premi que duu el seu nom, i que en aquesta edició li dedicarem una exposició. I tant que m’agradaria que hi fos present, per parlar amb ell; faríem un intercanvi sobre el rellotge intern i la percepció del temps. No corrien tant les busques del seu rellotge de butxaca?, eren més llargs abans, els dies? La resposta la trobareu a la Fira, l’exposició us mostrarà una part del seu extens arxiu fotogràfic, on queda palesa la concepció del viatge romàntic. No hi falteu, us hi esperem!

A Catalunya, excursionisme i geografia han anat de la mà, especialment durant la segona meitat del segle XIX. Pau Vila ja ens deia que “la geografia es fa amb els peus tant o més que amb el cap”

August Torras, a la Fira del Llibre