Autoritats, Jordi Pujol i dues cadires buides
Divendres, 24. Nou mesos sense cap biblioteca són molts, ni que sigui per acabar veient com a resultat la que s’ha inaugurat a Centelles. El resultat, però, és magnífic, i la costosa rehabilitació del Palau dels Comtes –amb una gran inversió de totes les administracions supramunicipals– adquireix un sentit quan els ciutadans ja en poden fer ús cada dia. És un immoble grandiós, i encara queden espais per acabar de definir: aquest serà el repte immediat de l’Ajuntament. La influència política de l’alcalde és evident: el president de la Generalitat inaugurant la biblioteca i el ministre d’Indústria presidint els cent anys de l’Electra Municipal. Josep Paré juga totes les cartes pensant, segurament, en les eleccions que tenim a la vista d’un any.
Dilluns, 27. Acaba a Madrid (i de manera inhumana) allò que va començar l’any 2014, quan Jordi Pujol va confessar que existia aquella deixa de l’avi Florenci amagada a Andorra. Però sempre recordo que va ser dos anys abans, i davant d’un periodista osonenc, Albert Om, quan Pujol va donar un indici del que es veia a venir. L’any 2012, en efecte, Albert Om entra a casa seva en un episodi d’El convidat de TV3 i el president li deixa anar com qui no vol la cosa un enigmàtic “encara soc a temps d’espatllar la meva biografia”. Ni Albert Om ni cap dels que vam veure el programa, en aquell moment, no vam intuir què volia dir amb aquella mena d’advertència. Amb la confessió va prendre sentit, i va revelar una gran preocupació de Pujol: quin serà el judici de la història sobre la seva figura.
Dimarts, 28. Les dues cadires buides dels regidors del PSC a l’Ajuntament de Ripoll són la concreció visual d’un fracàs grandiós. El partit n’ha de prendre bona nota. Però, des de quan fets com aquest han fet canviar la mecànica interna dels partits?
Dimecres, 29. Ja es pot dir que la hidrosembra al voltant del Mèder, a Vic, no ha donat cap resultat? Quatre herbotes malden per treure el nas i els coloms han estat uns dies atipant-se.