Aquest western futurista amaga un model de societat que ens empassem servit amb safata de plata. Algú té por que tot plegat se’n vagi en orris i ens alliçonen des de ben petits perquè no ens desencaminem: la família nuclear és el més important, cal líders que ens guiïn, no podem ser dèbils, hi ha assetjats i assetjadors, sempre hi ha d’haver un guanyador

“Per ser conseqüents amb la nostra realitat planetària hem de comportar-nos com a humans i no com a esclaus de velles ideologies basades en la incapacitat de conèixer qui som.” Eudald Carbonell i Robert Sala. He anat a veure Avatar aquests dies de festa al cinema Comtal de Ripoll. Van fer net de llaminadures. A la sessió de les 9 del vespre ja no en quedaven. “Ha vingut molta gent i ja no queda res”, anava repetint la dependenta als nous compradors. I tots en fila entrant a platea amb l’únic que hi havia: paperines de cartró a vessar de crispetes. Ha set maca la pel·lícula? La gent que sortia de la sessió anterior et deia que no estava pas malament, però et deixaven un regust agredolç que no acabaves d’entendre. Un cop dins i amb les crispetes a la falda, s’apaguen els llums i comença la projecció d’una de les pel·lícules més taquilleres d’aquests últims temps. Grans i petits atents a la pantalla. Nota: al cinema Comtal de Ripoll no es pot veure Avatar en 3D. Conec universitaris que la van anar a veure en 3D i els va agradar la pel·lícula. Quan es va acabar en volien més. Ho han deixat ben lligat per continuar amb la saga Avatar. Però... Hi ha una dita en català que diu que els parenostres no ens deixen veure les avemaries. I vet aquí que l’espectacularitat del 3D pot arraconar un argument aparentment simplot. Un argument que s’hauria pogut escriure en una setmana, ha dit algun crític. Aquest western futurista amaga un model de societat que ens empassem servit amb safata de plata. Algú té por que tot plegat se’n vagi en orris i ens alliçonen des de ben petits perquè no ens desencaminem: la família nuclear és el més important, cal líders que ens guiïn, no podem ser dèbils, hi ha assetjats i assetjadors, sempre hi ha d’haver un guanyador, el càstig com a solució davant dels conflictes, el mascle és el protector, la femella de comparsa, la individualitat arracona la col·lectivitat, el pacifisme no convé, hi ha diversitat però cadascú dins la seva parcel·la... Ens injecten una moral ultraconservadora ben ensucrada. Quan ens ho passem tan bé volant enmig de papallones, tot és tan meravellós que el que ens expliquen no compta. Volen que el sentit crític desaparegui i els fa por no aconseguir-ho, ras i curt. Pot ser veritat que sense 3D som més capaços de fer altres lectures de la pel·lícula? No s’admet que els processos tinguin una direcció, organització i coordinació però no líders, no s’admet treballar les emocions i necessitats de cadascú per resoldre els conflictes, no s’accepta la diversitat dins la complexitat a l’hora de sentir-nos iguals com a persones. Saben que la globalització mata la diversitat i que podem desaparèixer si no reaccionem però no els importa. Quantes llengües han desaparegut, quanta memòria històrica, quantes espècies? Incomptables. No volen que l’espècie humana sigui capaç d’integrar tota la riquesa d’aquesta diversitat, perdrien el control. Busquem nous Avatars.