Fa 10 o 12 anys hi havia a Vic un equip de fins a set cardiòlegs. Ara n’hi ha un o dos. I això mateix passa amb la majoria d’especialistes i en hospitals de ciutats mitjanes.

El cardiòleg Antoni Bayés i Genís és el director de l’Institut del Cor de l’Hospital Germans Trias de Badalona. Allà compta amb un equip de 25 cardiòlegs i entre altres coses han desenvolupat un nou dispositiu per tractar la insuficiència cardíaca que permetrà que els pacients millorin i no hagin d’estar temps ingressats a l’hospital. El dispositiu que es posa al pacient per cateterisme és únic a Europa. Bayés va explicar aquest i altres avenços en el camp de la cardiologia al programa 7 dies d’EL 9 TV el passat divendres dia 22 de febrer. Aquesta millora i alguna altra en la qual estan treballant són alguns de tants descobriments mèdics que es fan a Catalunya i que han de millorar molt la vida de la gent. Un cop explicades les bones noves, i a la pregunta de en quin punt està la cardiologia a Catalunya, Bayés va dir que “molt bo, però”, va afegir, “sent honest”, i aquí va explicar una cosa que a Osona els usuaris de la sanitat pública ja saben. Els grans hospitals han aguantat la crisi, va dir, però aquesta crisi “ha fet molt mal als hospitals mitjans com el de Vic”. Fa 10 o 12 anys hi havia a Vic un equip de fins a set cardiòlegs. Ara n’hi ha un o dos. I això mateix passa amb la majoria d’especialistes i en hospitals de ciutats mitjanes. Més enllà que això és la seva opinió i que acords amb el Clínic pal·lien una mica la situació, és cert. I no és correcte. Com va explicar EL 9 NOU fa unes setmanes, l’aportació rebuda pel Consorci Hospitalari de Vic l’any 2017 va ser de 339 euros per habitant, 172 menys que el que reben els bagencs a través del seu hospital, la Fundació Althaia. Els números són la clau. Els diners, també. I el model? S’ha alabat molt el sistema dels consorcis –després de Vic, que va ser el primer, se n’han fet 15 més a Catalunya–, però està clar que amb la crisi han estat els primers de perdre recursos. I la crisi, amb fortes retallades a l’etapa del conseller Ruiz (diuen que els traumatòlegs primer tallen i després miren i ell és traumatòleg), ha fet forat a hospitals com el de Vic. La no aprovació de nous pressupostos –aquí i a Madrid– només fa que allargar l’agonia. Però ja s’ha perdut el cicle de renovació generacional dels professionals i ara mateix hi ha cansament. Pels usuaris, les llistes d’espera s’han normalitzat. La distància entre el dia a dia i els descobriments en recerca és cada vegada més llarga. I a Vic, als descobriments no se’ls espera.

Fa 10 o 12 anys hi havia a Vic un equip de fins a set cardiòlegs. Ara n’hi ha un o dos. I això mateix passa amb la majoria d’especialistes i en hospitals de ciutats mitjanes.

Badalona, 25-Vic, 2