Baixes laborals
“Als joves ara se’ls dona la baixa laboral quan els deixa la nòvia.” La boutade és del president de la patronal castellanomanxega, Ángel Nicolás. Darrere l’exageració hi ha un debat real: cada dia, 1,4 milions de treballadors no van a treballar perquè estan de baixa mèdica a tot l’Estat. El cost supera els 33.000 milions d’euros anuals i la CEOE reclama que la Seguretat Social assumeixi una part més gran de la factura. Hi ha qui té la sensació que fa uns anys la gent anava a treballar amb febre, dolor o ansietat i que avui hi ha una consciència més gran sobre la salut física i mental. També ha canviat la relació amb la feina. Per a moltes persones ja no ocupa el centre de la seva vida: es treballa per viure i no es viu per treballar.
Les baixes laborals, però, són també un termòmetre social. Si augmenten de forma sostinguda, difícilment es poden explicar només per la picaresca o l’absentisme. Al darrere hi ha una societat tensionada, estressada i sovint incapaç de veure expectatives positives de futur. Hi ha problemes de salut mental, però també un mercat laboral que en molts sectors continua sent precari i una sanitat pública que no sempre té prou recursos per donar respostes ràpides.
Precisament perquè les baixes protegeixen les persones, em sembla insultant quan es converteixen en una eina de reivindicació i pressió laboral. Va passar fa uns anys amb els policies de Torelló en plena negociació del conveni i ha tornat a passar aquests dies a Lloret de Mar. Tota la plantilla de la Policia Local del municipi de la Selva va agafar la baixa i la comissaria va haver de tancar.
Si les baixes mèdiques acaben utilitzant-se per pressionar una administració o una empresa, es desvirtua, de forma egoista i interessada, una eina imprescindible per protegir els qui no poden treballar per motius de salut. S’hauria de perseguir tant qui utilitza fraudulentament una baixa com si algun metge la concedeix sense justificació.