El sabadellenc Sergio Dalma ha cantat la seva coneguda cançó en molts idiomes però no hi ha la versió en català

Aquests dies de confinament tothom ha de manegar-se-les com pot per distreure’s o per mantenir la moral dels cohabitants del seu pis o casa. A tot això hi ajuda tenir virtualment obertes les entrades a museus, teatres, sessions d’òpera, de música clàssica, de música pop, de festivals, d’espectacles de circ, de pel·lícules, concerts de balcó de músics osonencs i catalans, etc. Tot serveix per passar millor l’estona, els que som afortunats per no haver agafat la Covid-19 i haver d’ingressar en un hospital que està al límit de les seves capacitats! L’altre dia, reveient amb la família un programa antic de Còmics d’Àngel Llàcer a TV3, hi sortia Sergio Dalma i, en un moment de l’entrevista, va ser inevitable parlar del seu famós Bailar pegados. Va dir que l’havia cantat en molts idiomes però no en català. Essent Josep Capdevila natural de Sabadell, com és que no hi ha una versió en català d’aquesta cançó? Heus ací un repte per als primers dies de confinament! El més difícil, quan hom vol traduir una cançó, és fer bé la part de la tornada que l’ha fet més popular. En aquest cas, s’havia de començar per traduir amb solvència: “Bailar pegados, es bailar / igual que baila el mar / con los delfines. / Corazón con corazón / en un solo rincón / dos bailarines”. D’entrada, el primer entrebanc era com traduïm “Bailar pegados”. Ballar amarrats? Ballar agafats? Ballar enganxats? No! L’altra dificultat més gran és òbvia: delfines és paraula plana i dofins, paraula aguda. Després de dues nits d’insomni per resoldre-ho, va sortir-ne això: “Ballar ben junts sí que és ballar / igual que amb els dofins/ el mar hi balla. / Els cors junts en un racó / dansant mentre l’amor / els embolcalla”. Quan hi ha superlatius i esdrúixoles, compte! Traduir-los a vegades és fracassar! Així, amb “Abrazadísimos los dos / acariciándonos / sintiéndonos la piel”, tenint en compte a més que quan canta “acariándonos” passa a ser una paraula amb dos accents musicals, ho dificulta tot més; però en va sortir això: “Molt abraçats seguim ballant / mentre ens anem mirant / sentim com un calfred”. I ara avall que fa baixada! Quan a l’original diu: “Nuestra balada va a sonar / vamos a probar, probar el arte / de volar”, com que vol dir que ens deixem anar podríem cantar-ho així: “Una balada sonarà / que ens farà provar, provar llançar-nos / a volar”. I allò del volcà que tots hem cantat en el karaoke perquè és el primer que surt? Sí, home, allò de “Bailar de lejos / no es bailar / es como estar bailando solo. / Tú bailando en tu volcán / y a dos metros de ti / bailando yo en el polo”. Si la traducció ha de ser acceptable, ha de sortir el volcà, el pol i la distància. Heus aquí, doncs, el resultat: “Ballar de lluny / no es pot ballar / és com si cadascun estiguéssim / tu ballant al teu volcà / i jo ben lluny de tu / al pol com si diguéssim”. I quan diu: “Probemos una sola vez / bailar pegados como a fuego / abrazados al compás / sin separar jamás / tu cuerpo de mi cuerpo”, per què no cantar-ho així: “Si vols ballem un altre cop / estan ben junts només nosaltres / al compàs ens abracem / i ja no separem / mai més un cos de l’altre”. I si l’última estrofa de la cançó és ensucrada, la versió catalana també ho ha de ser: “Verás la música después / te va pidiendo un beso a gritos / y te sube por los pies / como algo que no ves / o que nunca se ha escrito”, agafant la idea del triomf final, hom podria traduir-ho: “I així la música després / a fer petons sembla que ens porta / i ens convida a fer-ne més / és com si no hi hagués / res més que ara no importa”. Si en sabés, l’hauria cantat en streaming a les xarxes socials aquest Sant Jordi o el del juliol! Sergio, Josep, t’hi apuntes?

El sabadellenc Sergio Dalma ha cantat la seva coneguda cançó en molts idiomes però no hi ha la versió en català

Ballar ben junts, sí que és ballar