Bancs i papereres
De vegades m’agrada perdre’m. Algunes per les muntanyes que rodegen Ripoll, sobretot entre la tardor i l’inici de la primavera, quan encara és complicat trobar-hi serpotes. D’altres per entorns urbans que desconec. La setmana passada vaig desembocar a la plaça Melcior Montero i Vert, de Lloret de Mar, un espai en paral·lel al carrer principal. Per arribar-hi vaig desviar-me’n, vaig trobar un parell de carrerons on les miccions deuen haver-ne regat els fonaments des de fa més de mig segle, i vaig aterrar en aquella…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't