Per demanar la baixa he necessitat trucar cinc cops al CAP, entrevistar-me per telèfon amb dos metges –cap de les quals no entenia el català– i enviar tres correus

En calent, només em venen al cap dues possibilitats: o bé el model de la nostra administració és deficient, o bé les vaques sagrades que encara pasturen pels centres –demanant baixes o permisos injustificats– han establert les bases d’aquesta deficiència administrativa. Però abans que deixeu de llegir aquesta columna avorrida en forma de queixa, deixeu-me que us expliqui com m’ha anat la setmana. Primer va ser l’ATRI. No us puc desglossar el significat d’aquestes sigles perquè he sigut incapaç de trobar-ho però, per als que no formeu part del gremi, només us cal saber que l’ATRI és una plataforma que, des de fa un temps, gestiona les sol·licituds de permisos de les docents per deures inexcusables. Això vol dir que, ara, en comptes de ser la direcció del centre qui facilita la sol·licitud d’un permís d’absència, és aquesta plataforma qui en fa la gestió. Doncs bé, després de llegir les instruccions del mateix ATRI i entendre el –suposadament– senzill procés a seguir, vaig requerir l’ajuda del secretari i la conserge del centre per adjuntar-hi el justificant a les característiques indicades. Fa uns dies vaig necessitar aportar més documentació en aquesta mateixa sol·licitud, però em va ser del tot impossible editar-la, tot i que les senzilles instruccions indiquin com. En resum, he hagut de faltar al centre mentre el meu permís continua en tràmit. Després va ser Muface, la Mutualitat General de Funcionàries Civils de l’Estat, que et permet, un cop dins del cos, escollir entre sanitat privada o sanitat pública. Resulta que aquesta setmana he hagut de demanar la baixa després d’una intervenció mèdica d’urgència. Doncs, futures funcionàries d’ensenyament, sapigueu que he necessitat trucar cinc cops al CAP, entrevistar-me per telèfon amb dos metges –cap de les quals no entenia el català, tot i els temors d’Espanya per la normalització lingüística– i enviar tres correus per aconseguir que m’enviessin la baixa. Segons m’explica l’administrativa del CAP, a les de Muface que continuen en el sistema públic ja no se’ls pot penjar la baixa al CatSalut. Cal, doncs, que si jo no em puc desplaçar fins al CAP (motiu de la baixa), enviï una persona de confiança a recollir-la. Abans de deixar l’administració com un drap brut, decideixo trucar al 012 per formalitzar la meva queixa. Però, sorpresa!, al 012, la Generalitat respon només si pagues el cost de la trucada.

Per demanar la baixa he necessitat trucar cinc cops al CAP, entrevistar-me per telèfon amb dos metges –cap de les quals no entenia el català– i enviar tres correus

Bastons a les rodes