Baules
El Diccionari Català-Valencià-Balear defineix la paraula “baula”, d’aquesta manera: “Cada una de les anelles que formen una cadena”. I, precisament, és Baules el títol del llibre de l’amic David Pagès i Cassú, que aquest divendres, 17 de març, a les set del vespre, és presentat a la Biblioteca Pilarín Bayés de Vic, amb la presència d’aquesta entranyable ninotaire, del seu germà Antoni Bayés, catedràtic de cardiologia de la UAB i del mateix autor.
Aquesta obra és un treball de tres anys, “gran, minuciós i acurat”, com diu l’escriptor Josep Valls, on l’autor ens presenta les cartes que quaranta-cinc persones escriuen a familiars o amics absents físicament i a joves. Aquestes persones que escriuen aquestes cartes fan com de baula d’una llarga cadena de personatges referencials (anònims o coneguts) que han estimat i han treballat per al nostre país.
Va ser el 9 d’octubre de 2019, quan, tot venint de Lleó en tren, i mentre passava per Iruña, vaig rebre una telefonada de David Pagès. M’explicà que volia comptar amb mi per al seu nou llibre, on cada persona havia d’escriure una carta a algú que ja ens havia deixat i una altra a un jove. Em va proposar que jo mateix n’escrivís una al meu pare, Josep Lluís Bausset, que havia mort el 2012, i una altra al fill de l’amic Santi Vallès, Jaume, que havia nascut el 9 d’abril de 2019, exactament mig any abans d’aquella telefonada.
Com diu Josefina Salord al pròleg de l’obra, “l’originalitat del llibre rau en el fet que aquestes quaranta-cinc figures són ofertes des de les baules generacionals presents i futures, que en garanteixen i en garantim la memòria, la continuïtat i el reconeixement”.
En aquestes cartes, com diu David Pagès a la introducció del llibre, “hi apareixen aspectes d’enorme vàlua, alguns dels quals són totalment desconeguts o poc coneguts, relacionats amb el personatge escollit”.
El volum té tres grans objectius. El primer, una voluntat clarament didàctica, divulgativa, pedagògica: donar a conèixer personalitats de casa nostra que pertanyen a diferents camps professionals i valorar la seva figura i l’obra. El segon és transmetre que en el món de la nostra cultura hi ha passat, present i futur. El tercer, finalment, mira de canalitzar i fer visibles complicitats, connexions, lligams que hi ha entre els diferents pobles de la nostra àrea lingüística, començant pel que és el seu eix vertebrador: la llengua, un dels temes que centra el llibre.
El volum també vol contribuir a destacar unes dones, la tasca i la determinació de les quals va ser molt important per a la igualtat de drets i per al reconeixement social que ha assolit la dona en les darreres dècades.
Entre aquestes cartes generacionals, hi vull destacar les adreçades a Caterina Albert, Josep Mª Folch i Torres, Joan Maragall, Francesc de B. Moll, Joan Oró o Maria Rúbies, entre d’altres.
David Pagès també n’inclou unes d’adreçades a eclesiàstics. Així, hi ha la carta que Gabriel Barceló escriu a mossèn Antoni Mª Alcover; la que el P. Enric Puig escriu al P. Batllori i encara la que el mateix David Pagès escriu a mossèn Jacint Verdaguer.
Vull destacar, també, les adreçades als valencians Francesc Ferrer Pastor, al qual escriuen el seu fill i nets; dues d’altres a Enric Valor, escrites pel seu fill i una de les seves netes, i la que l’amic Ramon Trullenque dirigeix a l’entranyable Didín Puig, a més de les cartes que jo he escrit a mon pare i al fill de Santi Vallès.
Amb el llibre Baules, com diu Josep Valls, “David Pagès aconsegueix fites didàctiques i divulgatives”, tot donant a conèixer “personalitats nostrades” i “posant de manifest que el país té vida i continuïtat”. I és que Pagès i Cassú és un home apassionat pel nostre país, un intel·lectual que creu “en les generacions futures i ho fa amb mirada encoratjadora, neta i positiva”. De fet, amb motiu del centenari de naixement del meu pare, el 2010, David no va dubtar gens ni miqueta de vindre, des de Girona a l’Alcúdia, per conèixer mon pare, a qui li va fer una entrevista molt entranyable. Hi va venir acompanyat de la seva esposa Anna i dels seus fills: Josep, Mireia i Martí
Per això recomano aquest llibre de l’amic David Pagès, que aquest divendres és presentat a Vic, per conèixer més les personalitats que recull en aquest obra tan interessant.