Un dels meus mai dels mais era tenir un gos a casa. Fins que va arribar la pandèmia. I jo vaig agafar una lleugera depressió. I el meu mai dels mais es va transformar en una necessitat

Sabeu aquelles coses que vau dir que no faríeu mai dels mais? Els meus mai dels mais me’ls he menjat tots amb patates, si no recordo malament. Els meus mai dels mais els he fet tots, un per un i fil per randa. Un dels meus mai dels mais era tenir un gos a casa. El meu fill petit feia anys que ens el demanava, però jo ja m’havia reafirmat amb el meu mai dels mais. Fins que va arribar la pandèmia. I jo vaig agafar una lleugera depressió. Una amiga em va dir que un gos seria la meva salvació. I me la vaig creure. I el meu mai dels mais de tenir un gos a casa es va transformar en la necessitat de tenir un gos. El meu home, que era l’únic de casa que no estava convençut de tenir una bèstia peluda a casa, va rebre de regal d’aniversari, precisament, aquesta bèstia peluda. És taaaaaaaan maca! I va començar la loteria de quin nom posar-li. Jo li volia posar Sumaia. Sumaia de Vic. Sumaia de casa, embotit que em fa venir salivera, aroma de la Plana, dels meus records en forma de menjar. Però els meus fills s’hi van negar. I van començar a dir noms americans! Que si Lily, que si Luna, que si Ruby! Per favor! Ni de conya! Després de molts estira-i-arronses, ens vam posar d’acord a dir-li Bella. Semblava un nom prou internacional com perquè l’entenguessin a les dues bandes de l’oceà. A Boston l’entenen, i l’escriuen correctament. Però pronuncien ela i no ella. A Vic, la família, quan la veu per WhatsApp, li diu la seva versió del nom: el meu pare li diu Bel·la, amb una ela geminada que tarda molt a finalitzar. La tieta li diu Aquesta gosseta, i el cunyat li diu Perri. O sigui que, després del desfici de trobar-li un nom, que ens va costar Deú i ajuda, que deien els Manel, per tal que fos fàcil de pronunciar, ara resulta que els de casa prefereixen la seva versió sui generis per tal d’adreçar-se a la nostra gosseta, vull dir la Bel·la, vull dir en Perri... Tan fàcil que els seria dir-li Sumaia!

Un dels meus mai dels mais era tenir un gos a casa. Fins que va arribar la pandèmia. I jo vaig agafar una lleugera depressió. I el meu mai dels mais es va transformar en una necessitat

Bella o Sumaia