Benvolguda nostàlgia
Hi ha una cosa preciosa que passa als funerals. És quan, conversant amb persones poc properes a tu però molt vinculades al difunt en comú, t’expliquen facetes i records que desconeixies de qui estimaves. De cop, aquella persona guanya noves dimensions, com si es desplegués una pel·lícula de Christopher Nolan. Quan es va morir el meu avi, que havia competit en ciclisme quan aquest esport estava tan poc professionalitzat que es posaven un bistec al cul per fer de coixinet, va aparèixer un senyor gran…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't