El setembre és un mes que marca un punt d’inflexió: ha passat la Diada, torna l’escola, estem de ple en el Mercat de Música Viva i traiem el jersei de l’armari

És divendres. És 15 de setembre. S’han acabat les vacances, almenys per a la majoria. Ha passat la Diada. Les escoles, els instituts i les universitats tornen a rodar més aviat del que era habitual. Estem de ple en el Mercat de Música Viva, on ja traiem el jersei de l’armari. Les ràdios i les televisions han recuperat la programació regular. En el meu cas, també, m’acabo de fer un any més gran. I així un llarg etcètera de coses que associo al setembre i que fan que, per a molts, aquest mes marqui un punt d’inflexió. Toca posar la mirada en l’any que ens espera, i no em refereixo només als propòsits personals de cadascú, que aquí tothom té la seva pròpia croada, sinó el dibuix polític, econòmic, social i cultural que se’ns acosta. Segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, la insatisfacció amb la política és el principal problema que tenim els catalans. No en va hi ha aquesta percepció, tenint en compte que, just abans de les vacances, vam votar dues vegades (primer, a les eleccions municipals i després, a les espanyoles) i ara encara hi ha la incertesa de si hi tornarem un tercer cop o, fins i tot, un quart. De moment, les sumes i restes del 23-J continuen sense haver-se resolt. Sí que sembla clar que Alberto Núñez Feijóo amb el seguici de Vox no serà el nou inquilí de La Moncloa, però quina serà la recepta de Pedro Sánchez pels vots independentistes? En aquest sentit, també serà interessant la pugna entre Esquerra i Junts per veure qui capitalitza un acord o un no acord. Dos partits que no poden fer-se els sords a les proclames que se sentien en la manifestació de dilluns a Barcelona. Allà no es reclamava amnistia, sinó independència. En tot cas, qui acabi governant aquí, allà o més enllà també tindrà al davant un escenari econòmic complex. Que el tiquet s’ha disparat ens ho trobem tots quan anem al supermercat i experts com Xavier Sala i Martín ja ens han avisat que això no s’ha acabat. De fet, segons l’IPC, fer la compra ja ens surt gairebé un 3% més car que fa un any i, per postres, el sucre i l’oli d’oliva es comencen a pagar a preus d’or. Tant que fins i tot en alguns supermercats han començat a posar alarmes a les ampolles d’oli perquè no les robin. No podem oblidar tampoc el preu de la gasolina, que, des que vam marxar de vacances, ha continuat pujant una mitjana d’un 10%. Malgrat que, segons el CEO, política i economia són les principals preocupacions dels catalans, un altre repte que tenim és com afrontem les conseqüències de la crisi climàtica. Si bé esperem que, a la tardor, la sequera doni una treva, cal recordar la poca aigua que hi ha als pantans en un context en què encara s’arrosseguen restriccions i en què els pagesos han perdut la collita per no poder regar. Això contrasta amb les torrentades que hi ha hagut al sud del país, on l’aigua, per enèsima vegada, s’ha endut barris sencers. Que no plogui gens o que, quan ho faci, ho faci “malament” és un fet que ens ha de fer replantejar no només la gestió de l’aigua, sinó de les infraestructures i el territori amb una visió diferent de la que teníem fins ara. I, a tot això, un tema que sempre ens ha de mantenir en alerta: el català. Malauradament, aquest final d’estiu, n’hem parlat per l’adeu a la lingüista Carme Junyent, però també per les dificultats que una llengua oficial tingui presència en algunes institucions. Incomprensible. Com tampoc s’entén que Andorra obligui saber català per treballar o viure en aquest país, però que, en canvi, en salvi els youtubers, un col·lectiu que podria tenir molta incidència per difondre la llengua. El cert és que posar tot aquest panorama de costat fa feredat i, en veure-ho, només et venen ganes d’allò que tan encertadament canten Els Pets: “Que arribi l’agost / vital i enganxós / per treure’ns les presses / i recuperar la tendresa del món”.

El setembre és un mes que marca un punt d’inflexió: ha passat la Diada, torna l’escola, estem de ple en el Mercat de Música Viva i traiem el jersei de l’armari

Benvolgut setembre