Defensem a mort la llibertat d’expressió quan la crítica no ens afecta a nosaltres i, en canvi, som poc tolerants quan és al contrari. No tenim mai terme mitjà. És blanc o és negre

Els que fa pocs dies posaven el crit al cel per un gag sobre Clara Ponsatí al programa Està passant de TV3 ara elogien els humoristes i surten en tromba contra els que critiquen que la Verge del Rocío hagi estat protagonista de l’humor d’aquest mateix espai. I aquests últims no van dir ni piu quan es feia sàtira de la Moreneta. La coherència no és el nostre fort.

Defensem a mort la llibertat d’expressió quan la crítica no ens afecta a nosaltres i, en canvi, som poc tolerants quan és al contrari. No tenim mai terme mitjà. És blanc o és negre.

L’agost de 2017 hi va haver una concentració davant de la comissaria dels Mossos de Vic per aplaudir l’actuació de la policia durant els atemptats de Barcelona i Cambrils. Uns mesos després, alguns dels mateixos van tornar al mateix lloc en aquesta ocasió per protestar i insultar els agents quan es van produir detencions per les protestes pel judici del procés. El major dels Mossos Josep Lluís Trapero va viure en pròpia carn això de l’amor a l’odi: de fer-se samarretes amb la seva figura i a ser elogiat pel paper dels policies catalans durant l’1-O a ser repudiat pels mateixos per les seves declaracions durant el judici. I això mateix passa als líders del procés, als periodistes, als humoristes…

Ni uns ni altres primer eren tan bons ni llavors tan dolents. És una llàstima que sempre ho jutgem tot com a blanc o negre quan la realitat té una àmplia i rica gamma de grisos.