Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Bombardejats per enquestes

Quan des d’ara fins al 14-F ens bombardegin alguns mitjans de comunicació de Barcelona i els de Madrid, refugiem-nos tot pensant què pretenen, qui els interessa que guanyi

 

Ja fa anys que se sap que la majoria de les enquestes, per no dir totes, pretenen influir en la decisió electoral dels ciutadans, en especial en època de precampanya i de campanya. Quants milions d’euros es gasta cada partit durant aquests períodes? Milions. Per què? Per mirar de fer arribar els seus missatges als electors, a tots, i en especial als indecisos. Entre aquests missatges sobresurten els titulars periodístics d’enquestes. Una enquesta a Catalunya pot valer 300.000/400.000 euros i una campanya, 3 milions. Que els titulars de mitjans de comunicació –diaris, televisions, ràdios, digitals– repeteixin un parell de dies que tal partit guanya i que els seus competidors baixen, o que el seu candidat és el preferit, o suggereixin o fan veure que defugen futures coalicions de govern, són missatges àmpliament difosos que resulten bé de preu. O potser només ho sembla.

Tanmateix, els titulars de diaris amaguen les entranyes de l’enquesta: les dates, el tipus de preguntes, per quin ordre, la mostra, o sigui a qui es pregunta, de quins llocs, a quants, a quants de cada lloc, l’edat, el percentatge d’indecisos, el de vots en blanc, el que no contesta, les combinacions de tants per cent, el marge d’error, quina metodologia, quins càlculs. No els expliquen. No argumenten com han treballat la famosa cuina, necessària, no raonen els obligats mecanismes de correcció. Imaginem-nos una enquesta a Catalunya a 1.200 persones. Sobre aquest petit nombre de ciutadans els enquestadors projecten un partit vencedor i n’assenyalen la xifra d’escons i el percentatge. Ni amb la més bona intenció poden garantir que els seus pronòstics augurin encerts. Oi més, si tenim en compte que cada dia creixen els electors que es neguen a contestar o que no responen la veritat. Oi més, si considerem que, fins i tot amb bona fe, els sondeigs fallen, massa sovint fallen, i alguns menteixen, massa sovint menteixen amb tota la intenció. I amb la finalitat d’influir en el comportament d’alguns votants. És aquesta influència la que persegueixen alguns partits polítics i els mitjans de comunicació afins.

Que la cuina és complicada ho demostraré amb aquest exemple, inventat, però similar als d’alguns sondeigs sobre Puigdemont: els votants dels partits independentistes sumen entre tots tres 25 punts; els dels quatre unionistes, tan sols 3 punts. Mitjana: 28 dividit per 7 = 4. Un altre exemple: no és igual preguntar per la monarquia a Barcelona que a Madrid; no és el mateix preguntar pel “corredor ferroviari Mediterrani” a Tarragona que a Madrid. La cuina ha d’arreglar les respostes. I si cuinant de bona fe i amb professionalitat ja es cometen errors de projecció, imaginem-nos quan l’enquesta tan sols serveix per exposar uns resultats precuinats, inventats. I no oblidem que gran part de les empreses de demoscòpia estan vinculades a un mitjà en concret: Metroscopia a El País, Sigma Dos a El Mundo, GAD3 a ABC i La Vanguardia, NC Report a La Razón, GESOP a El Periódico.

I ara, una mostra indiscutible d’enquestes partidistes de diari. L’any 2011 el PP havia guanyat les eleccions al Congrés amb comoditat: 186 escons amb el 44,6%, però el 2015 el seu mal govern l’abocava al descens. On anirien els votants desenganyats? Al PSOE. Un PSOE que potser pactaria amb un Podemos acabat d’aparèixer. Mama, por! Calia engreixar CS. Com? Per mostra, alguns titulars del diari El País, suposadament d’esquerres: “Los electores de todos los partidos aprueban Rivera” (11-X-15) –fixem-nos: “tots” i “aproven”–; l’endemà (dia 12): “CS puede ser decisivo ante el empate entre PP i PSOE” –atenció: “decisiu” i “empat PP/PSOE”–; poc després (dia 16): “CS se lanza a la lucha por el voto rural” –ai, el món rural–; i encara (1-XI-15): “PP, CS i PSOE pugnan por la victòria el 20-D, Podemos al alza” –ja han situat CS al pòdium; i ai, ai, “Podemos puja”–. Rellegim els titulars i fixem-nos en les dates. I ara observem els resultats electorals: PP baixà com era previst, però PSOE també i CS passà de 0 a 40 escons! Amb tot, van caldre noves eleccions mig any després (2016) amb uns resultats que possibilitaren una moció de censura a M. Rajoy el 2019, moment en què CS ja no era útil. I avui menys.

Quan des d’ara fins al 14-F ens bombardegin alguns mitjans de comunicació de Barcelona i els de Madrid, refugiem-nos tot pensant què pretenen, qui els interessa que guanyi. Probablement, el seu candidat no és el nostre. Acabo amb dues preguntes: quin candidat unionista serà el més afavorit pels diaris de Madrid, La Vanguardia i El Periódico? I quin candidat independentista serà el perseguit pels diaris de Madrid, La Vanguardia, El Periódico i l’Ara? Crec que les respostes són fàcils.

De nou el meu reconeixement a tot el personal sanitari i de serveis, amb els professors de tots nivells.

LA PREGUNTA

Està d’acord amb l’ajornament de les eleccions?

En aquesta enquesta han votat 2361 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.