Al sud gaudim de les festes a l’espera d’una biblioteca que arriba tard; demanem als Reis, als bons, als d’Orient, que ens portin una millora en el comerç de la zona, esperem que vinguin carregats de solucions en forma de feina per a aquells que no en tenen

El Mercat Medieval de Vic i la Fira de l’Avet d’Espinelves obren la porta a unes setmanes, aquesta vegada a uns caps de setmana, de celebracions i festes que, sense cap daltabaix, serà molt proper a quan no existia la pandèmia. A Vic les parades del Medieval seguiran el pas de les muralles per tal d’evitar amuntegaments al nucli antic. Això sí, el 2021 mantindrà la presència d’unes mascaretes que fins fa quatre dies ens pensàvem que era un artefacte limitat a algunes professions. La pregunta és com celebrem les festes de Nadal, Any Nou i Reis. Totes les cultures solen celebrar els solsticis que no deixa de ser un canvi d’estació meteorològica que moltes vegades atura les feines del camp i era l’excusa per dedicar un temps a l’esbarjo i la celebració. Però el Nadal, el nostre Nadal, ja no és el que era. Fins a finals del segle XX era notable l’assistència a la missa del Gall. Avui, la joventut no té noció de l’existència d’una celebració litúrgica a mitjanit, prop de l’hora que ells enceten la disbauxa. Les cultures que ens envolten, les que es van incorporant a la nostra societat, no totes celebren el Nadal tal com l’entenem nosaltres. Les condicions climatològiques influeixen decisivament en les efemèrides populars, no fas el mateix si arribes al 25 de desembre amb el fred de Vic o amb la calor de l’hemisferi sud.

Ho hem passat molt malament els darrers mesos, s’ha fet llarg el temps amb restriccions, ni la cavalcada de Reis no vam poder fer fa prop d’un any i enguany tornarà. Hem trobat a faltar un munt de coses. Volem unes festes com cal, sense entrebancs evitables, sense aldarulls, sense ensurts propis o aliens. Les restriccions que siguin molt minses. Però cal tenir en compte que també per celebrar les festes alguns barris de Vic necessiten més atenció que d’altres, tothom sap què passa i on passa. Al sud gaudim de les festes a l’espera d’una biblioteca que arriba tard; demanem als Reis, als bons, als d’Orient, que ens portin una millora en el comerç de la zona, esperem que vinguin carregats de solucions en forma de feina per a aquells que no en tenen; els esperem amb sacs per omplir d’esperances per a aquells que la necessiten; esperem que el tió ens deixi un munt de civisme, però mentre ens arriba necessitarem una atenció especial per tal d’aconseguir tenir uns barris que facin goig. És Nadal i volem fer festa, necessitem fer festa, els cal fins i tot a aquells que han estat colpejats per la realitat de manera terrible, amb els qui pateixen absències i buits impossibles d’emplenar; les precisen també aquells que no han assolit els projectes somiats. Però no ho podem fer sols, gaudir de tranquil·litat és tenir seguretat i tant de bo que l’any vinent ens porti un carregament de seny per a aquells que encara no en tenen. Aspirem a gaudir d’unes festes que ens serveixin per iniciar el camí que porta a la felicitat compartida. Tampoc és demanar massa.