podríem convertir en un bon propòsit per a totes les famílies amb fills el fet de mostrar-los maneres d’explicitar propòsits que harmonitzin amb la manera de fer i ser de cadascú

Desitjar felicitat i bona sort per Cap d’Any és un costum ben bonic. És com si penséssim que canviar de número farà màgia sobre les nostres vides. Però molts dels bons propòsits fets per Cap d’Any s’han abandonat abans d’acabar gener. Claudicar i deixar-se guanyar per les rutines de sempre és igual de fàcil que fer-se propòsits i és que, si el propòsit no ha estat ben meditat i fet prenent consciència de com som i de què som capaços de mantenir, més val que no ens proposem res perquè només amb la màgia no s’arriba gaire lluny.

Fer-se propòsits és desitjable i pot ser una molt bona manera d’esperonar la quitxalla. El propòsit pot ser un estímul per al conformista i una manera d’avivar l’ànim d’aquell que està avorrit de tot. No oblidem que tot bon propòsit s’ha de plantejar des de la reflexió i el coneixement de les capacitats i possibilitats de cadascú, perquè si un propòsit és inassolible pot tenir un efecte devastador en qualsevol estat d’ànim. Tot propòsit és una fita, quelcom que assenyala un camí en el nostre itinerari vital, de manera que requereix fer revisió d’allò que funciona i allò que no a la nostra vida. Un bon propòsit ha d’estar dotat de realisme i il·lusió, d’intenció i determinació ferma per passar a l’acció, d’objectiu clar i d’alguna manera de saber si s’ha assolit o no.

Alguns adults disposen de prou capacitat per fer-se bons propòsits anuals, posseeixen eines per assolir-los i també per modular-se al llarg de l’any si les coses canvien i n’han de redefinir els objectius inicials. Però infants i adolescents no tenen les mateixes destreses.

Per això, podríem convertir en un bon propòsit per a totes les famílies amb fills el fet de mostrar-los maneres d’explicitar propòsits que harmonitzin amb la manera de fer i ser de cadascú. Per fer-ho, no es pot oblidar que el propòsit ha d’anar acompanyat, sempre, d’un pla d’acció i que tot pla d’acció s’ha de concretar: “Només usaré el mòbil en sortir d’escola i fins l’hora de sopar”; “menjaré verdura un mínim dos dies a la setmana”, etc. No oblidem que, per als adults, un any pot ser un període assumible, però no ho és per a cap infant ni per a cap adolescents. Ells viuen en la immediatesa, en el present més efímer, de manera que els seus bons propòsits haurien de ser, com a molt, mensuals. Així que ja podeu marcar-vos, tota la família, 12 petits bons propòsits per a aquest any 2023. A veure qui els assoleix tots abans d’acabar l’any!