Emma Vilarasau, a 'La casa en flames', posa al mirall les mares d'una època molt llarga que han renunciat a tantes i tantes coses per cuidar generacions passades i les futures. Cuidar-les a totes, menys a elles

La pel·lícula La casa en flames s’ha convertit en un dels bons fenòmens d’aquest estiu. M’afegeixo a les nombroses recomanacions que han fet portar més de 400.000 espectadors a les sales de cinema gràcies a una història protagonitzada per una Emma Vilarasau que ha sacsejat a més d’un. La majoria, diria. Si heu vist la pel·lícula, suposo que estareu d’acord amb mi que, malgrat el cantó fosc i macabre del seu personatge, et posa al mirall les mares d’una època molt llarga que han renunciat a tantes i tantes coses per cuidar generacions passades i les futures. Cuidar-les a totes, menys a elles. I, aquesta setmana, que s’ha commemorat el Dia Internacional de la Gent Gran, és important i necessari posar en valor les persones més experimentades que tenim, començant per elles. Segons les últimes dades, un de cada cinc catalans té més de 65 anys i cada cop n’hi haurà més. De fet, es calcula que quan la generació del baby boom arribi a la jubilació aquesta proporció s’escurçarà i ja en seran un de cada quatre. Una població cada cop més envellida, perquè ho diu un número, però amb unes percepcions que han canviat amb els anys. A molts us deu passar que quan recordeu els vostres avis amb l’edat que tenen ara els vostres pares us semblaven molt més grans, sigui pel pentinat, la vestimenta i les maneres de fer i ser. Per tant, els temps han canviat, i allà on abans segurament hi vèiem vellesa ara hi podem veure oportunitats, expertesa i persones molt actives i amb qualitat de vida. Prova de tot això són unes dades que recollien aquesta setmana els informatius de Catalunya Ràdio. Al nostre país, hi ha 280 estudiants de més de 65 anys a les universitats. Es tracta d’un col·lectiu que no para de créixer perquè fa només 16 anys, el 2008, eren vuit les persones jubilades matriculades a les universitats. Sens dubte, és una notícia excel·lent i, fins i tot, explicaven el cas d’una senyora de 77 anys que està estudiant ja la tercera carrera. En aquest sentit, també són formidables els números de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran d’Osona, que una tarda a la setmana omple a vessar L’Atlàntida de Vic. Ara mateix, té 1.300 inscrits, però alerta amb la llista d’espera: hi ha 450 persones que estan esperant cadira. El curs passat, vaig tenir el plaer de conduir la sessió que va protagonitzar la periodista Txell Feixas, i realment impressionava veure tot aquell auditori tan ple. Una autèntica lliçó magistral, tant pel que va explicar Feixas sobre el conflicte al Pròxim Orient com per les reflexions d’un públic tan nombrós i amb unes experiències personals i laborals ben diverses. Per situacions com aquestes, és tan important que no lliguem l’envelliment al passat ni caiguem en prejudicis ni estereotips ni el ditxós edatisme. Tots plegats, començant per les administracions, ens hem d’adaptar a aquests canvis demogràfics. Tal com recordava la periodista Rosa Maria Calaf, als seus 79 anys, en un acte reivindicatiu que es va fer dimarts a la plaça Sant Jaume de Barcelona, les opinions de tothom, de petits i grans, s’han de tenir ben presents. “Volem que se’ns tingui en compte per construir la nostra societat, perquè el món es construeix amb grans i joves. Ajuntar experiència amb el que arriba és molt més productiu i intel·ligent que no prescindir d’aquesta part”, va dir. I quanta raó! La recepta acaba sent tan fàcil com recollir i escoltar per poder sumar, multiplicar i conviure. Això sí, el que sembla inevitable és que els joves, amb el seu particular llenguatge moltes vegades incomprensible, continuïn qualificant de boomer qualsevol persona que vegin desfasada per com parla o perquè no coneix una app que resulta que és la bomba. Doncs què voleu que us digui, boomers i amb molta honra.

Emma Vilarasau, a 'La casa en flames', posa al mirall les mares d'una època molt llarga que han renunciat a tantes i tantes coses per cuidar generacions passades i les futures. Cuidar-les a totes, menys a elles

‘Boomers’, però imprescindibles