Necessites una mica de booze, em diu un company després d’un dia massa dur a la feina. I jo que me’l miro i li faig cara de pòquer. Booze?

I arribes als Estats Units i t’adones que l’anglès que et van ensenyar al Centre Anglès, el que vas practicar a Polònia i el que realment es parla a Massachusetts difereixen tant com un ou d’una castanya. Per començar, els teus fills, àvids practicants d’una llengua que no és amb la que tu vas néixer, et recorden ara i adés que el teu anglès deixa molt que desitjar. I t’ho diuen amb un somriure d’autosuficiència que se’ls nota a través d’una boca esbiaixada i una cella enfilada. “Mama, és que tens massa accent!” Doncs deu ser veritat. Però això de l’accent no és dolent. No del tot. És pitjor l’slang, aquelles paraules que no surten als diccionaris, i que no vaig aprendre durant les meves classes d’anglès britànic a Vic, ni amb les xerrades col·loquials amb les meves amigues de Polònia, on la majoria parlàvem l’anglès com a segon idioma. O tercer o quart. Necessites una mica de booze, em diu un company després d’un dia massa dur a la feina. I jo que me’l miro i li faig cara de pòquer. Booze? Potser ha volgut dir Buzz Lightyear. Potser em diu que he de tornar a veure per enèsima vegada alguna de les pel•lícules de Toy Story. I jo faig que sí i assenteixo amb el cap, però sense entendre com una pel·lícula d’animació, per molt bona que sigui, m’estalviarà pensar en els maldecaps de la feina. Arribo a casa, i em poso una copa de vi, mentre escolto música dels 80 i començo a preparar el sopar. Quan arriben els meus dos adolescents, el petit em mira amb cara de trapella i m’engalta “Mama, ja tornes a beure booze?”. I llavors ho entenc tot. Miro la copa de vi i reconec que el que m’alleugerirà les penes està a dins de la copa. Que no és el personatge d’una pel·lícula, sinó la destil·lació d’un raïm embotellat i que em prenc de tant en tant, per alegrar-me la vida, o recordar temps passats, o oblidar dies dolents. Somric. En bec un glop. Pico l’ullet al meu galifardeu. I em sé imbuïda en un llenguatge del qual cada dia aprenc paraules noves, de les que surten poc als diccionaris.

Necessites una mica de booze, em diu un company després d’un dia massa dur a la feina. I jo que me’l miro i li faig cara de pòquer. Booze?

‘Booze’