El consum massiu d'alcohol gaudeix d'àmplia acceptació social i això contribueix a la seva extensió i a la infravaloració dels riscos

A principis del mes de març el síndic de greuges de l’Ajuntament de Barcelona, David Bondia, va proposar destinar uns espais controlats a l’aire lliure de la capital del Barcelonès on es permeti el botellot. Encara que sembli contradictori, Bondia no vol que aquests espais es converteixin en botellòdroms. L’endemà mateix la proposta de Bondia va ser desacreditada per gairebé tothom, almenys des del PSC, ERC i Junts ho van fer públicament. D’entrada, si ens quedem només amb els titulars dels mitjans ens pot semblar una “ocurrència”, tal com la va qualificar Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Però si anem a la font original potser ens ho podem mirar d’una altra manera. El síndic barceloní no havia tingut una ocurrència sinó que havia presentat les propostes a partir d’un informe d’exactament 100 pàgines. L’informe, que duu per títol “El fenomen del botellot a la ciutat de Barcelona. Perspectives des de la joventut”, el podeu trobar fàcilment a internet. Aquí us deixo l’enllaç escurçat: https://ja.cat/botellot. Hauria de ser de lectura obligatòria a tots els ajuntaments del país. L’informe és molt interessant ja que analitza l’origen i definició del fenomen, n’explica els marcs jurídics, focalitza el problema recent de Barcelona i acaba fent unes propostes de solució. El més interessant és que ens permet veure’l des de moltes perspectives i no quedar-nos només en les més problemàtiques o conflictives. Per exemple, es pot llegir coses com les que destaco a continuació entre cometes i que són fruit d’estudiosos que s’han dedicat a analitzar-ne el fenomen. “A partir dels seixanta, el consum d’alcohol –sobretot l’excessiu– es va anar propagant lentament a sectors fins aleshores allunyats del seu consum, com les dones i el jovent. Aquests darrers beuen perquè han après, a través de les seves famílies i de tots els productes culturals amb què la societat els transmet els valors en què els socialitza, que beure forma part del protocol cultural de la diversió i de la nit” (pàgina 20). És un “fenomen social” i una “pràctica de risc” en “espais de sociabilitat”. “El consum d’alcohol és l’instrument central de la comunió grupal; actua com a lubricant social” (pàgines 21 i 22). “El consum massiu d’alcohol a Espanya gaudeix d’una àmplia acceptació social, situació que contribueix a la seva extensió i a la infravaloració dels riscos que comporta” (pàgina 26). I aquí és on rau el principal problema. Aquesta “cultura de l’alcohol” acceptada, consolidada i legitimada que fa infravalorar-ne els riscos. Uns riscos que no són només propis de la gent més jove. Hi ha moltes més reflexions i anàlisis interessants que permeten abraçar la complexitat del botellot. És molt fàcil i ocurrent considerar la proposta de Bondia d’“ocurrència”. Però segur que s’ha fet sense que cap dels polítics que l’han criticat s’hagin llegit sencer el document del síndic. L’informe té almenys la valentia de dedicar cinc pàgines a desplegar possibles solucions en sis eixos i no parla només d’aquests espais controlats. Per suposat, podem discrepar de les propostes, en podem trobar a faltar o podem pensar que són massa genèriques. Però ventilar-ho en quatre declaracions només demostra incompetència política i no voler afrontar una problemàtica greu que aviat tornarà a esclatar-los als morros.

El consum massiu d'alcohol gaudeix d'àmplia acceptació social i això contribueix a la seva extensió i a la infravaloració dels riscos

Botellòdroms