Trist panorama, si els joves hiperlegislats i hiperfiscalitzats no veuen futur a pagès copsant el munt de maldecaps que suportaran

El sempre actiu diputat de Junts, el garrotxí i pagès Salvador Vergés, erigit en ferm i quasi solitari defensor del sector agroramader català, per evitar haver de cantar-li les absoltes en la defunció a la qual es veu abocat, intervenia el mes passat al Parlament per denunciar que “no hi ha cap més altre sector productiu que estigui sotmès a un nivell de control tan bèstia”. Entenc l’esmenta de bèstia en el doble sentit ramader i burrocràtic. A partir d’un treball de Ramaders de Catalunya, encetava al faristol amb els tràmits recurrents i periòdics que haurien d’afrontar uns joves amb uns camps amb bosc i bestiar del qual poguessin fer carn o amb la llet iogurts. Suposo que els camps serien heretats dels pares i avis, després de descapitalitzar-se per pagar els impostos de successions, perquè comprar de bell nou unes hectàrees com a base per a un negoci totalment deficitari no té gaire sentit per subsistir. Només un gran component de tradició familiar aguanta els joves al terrós. Declamava Vergés que “a més dels tràmits comptables i fiscals amb Hisenda, IVA cada tres mesos, alta a la Seguretat Social, finançaments bancaris, ITV anual dels vehicles, dels remolcs cada sis mesos, assegurances diverses de casa, collites i bestiar, necessitaven acomplir els projectes i llicències d’obres, els certificats de compatibilitat urbanística, llicències d’activitats. Incorporació al registre com a jove agricultor. La DUN, declaració agrària anual. El pla de dejeccions ramaderes, informes i llicències pel femer, el llibre de dejecció i gestió de fertilitzants. La DAN, declaració anual de nitrogen. El pla de gestió forestal, l’autorització de cremes, permís d’instal·lació i projecte de plaques solars, si vol estalviar, certificat de benestar animal, carnet de transportista d’animals vius, llibre de fitosanitaris, llibre d’explotació, contracte de recollida de cadàvers, llibre de registre de visites a la granja, cens d’altes i baixes del bestiar, crotalat d’identificació individual de cada animal, les guies del transport tant de vida com a escorxador. El segell de venda de proximitat, els controls dels ajuts i plans de millora, tant si és forestal com d’explotació, el registre de tractaments, medicacions, vacunes i neteges i controls de plagues. Validar el sistema de depuració d’aigües residuals i l’abocament a la llera amb analítiques de laboratori, la legalització del pou i les seves lectures periòdiques. Ha de sol·licitar el codi de generador de residus, tramitar la notificació prèvia a l’agència, signar el contracte de recollida de medicaments i cadàvers, legalitzar l’obrador fent les analítiques de superfície i aigua. Pla de neteja i manteniment, obtenir el registre sanitari RSIPAC, anàlisi i control dels punts crítics, fitxes de productes, plànol de mostres, declaració d’habilitació del vehicle, títol de manipulador d’aliments, registre de traçabilitat per lots...”, i encara el diputat tenia alè i coratge per seguir. Comparant-ho amb una fàbrica de jerseis deia: “Es com si hagués de declarar quin fil compra, quant i a qui, quin estoc de jerseis té, de quin color i de quins models, a qui els vendrà i quants, que hagués de demanar permís per engegar una màquina per produir, també per proveir-se de tint, per traslladar jerseis a un altre magatzem”. Seguia dient que en l’activitat agrària “és com si tinguessis l’administració sobre teu, o asseguda dins de casa”. Nogensmenys que en el sector existia una “sensació de presumpció de culpabilitat”. Altrament indicava que “els tràmits requerien signatures de tècnics que costaven diners, i que existia un greuge afegit en aquest megalaberint burocràtic, donat que cada funcionari de cada subdepartament de cada subdivisió veia la seva part i no la totalitat. No hi ha una bona integració real ni entre Agricultura i Medi Ambient que paradoxalment depenen de la mateixa conselleria. Estem hiperlegislats, hiperfiscalitzats i la burocràcia ho abasta tot”. Salvador buidant el pap. Trist panorama, si els joves no veuen futur a pagès copsant el munt de maldecaps que suportaran per poder gaudir del que suposa poder treballar els 365 dies de l’any i estar atents 24 hores del dia pel bestiar, sense gaires beneficis compensatoris, això sí, amb un aire poc contaminat i preservant la natura pel gaudi dels seus conciutadans, ells tenen poc temps per gaudir-la, si copsen això i defugen l’ofici i expertesa dels avantpassats. Mentre no arribin en quantitat els futurs aliments de laboratori, les hamburgueses provinents de carns de cèl·lules mare cultivades i la impressió de menjar 3D, si és que hi som a temps, com ens ho farem? De moment acontentem-nos a aplaudir la clarividència i valentia d’aquest diputat que denuncia clarament la passada de frenada de les darreres dècades en l’àmbit legislatiu i la conseqüent pressió reglamentària i fiscalitzadora. I que Sant Antoni Abad que celebrem aquesta setmana aporti ajut al seu sector tan rebregat.

Trist panorama, si els joves hiperlegislats i hiperfiscalitzats no veuen futur a pagès copsant el munt de maldecaps que suportaran

Burrocràcia al camp, pobres pagesos