És un orgull cada setmana veure com els lectors tenen la inquietud de fer arribar les seves opinions, les seves crítiques i els seus agraïments a través de les pàgines d’EL 9 NOU

La secció de la Bústia o de cartes al director és una de les més llegides del diari. En una de les seves columnes a La Vanguardia (01/04/1996), el periodista Lorenzo Gomis les definia com un exercici democràtic i de participació personal en un diari col·lectiu. És un orgull cada setmana veure com els lectors tenen la inquietud de fer arribar les seves opinions, les seves crítiques i els seus agraïments a través de les pàgines d’EL 9 NOU. Gràcies a elles, el mitjà guanya en pluralitat. La majoria ens les envien per correu electrònic, però hi ha qui manté el romanticisme d’escriure-les a mà i les fa arribar a la redacció. Aquesta setmana em va trucar un lector-escriptor de cartes preocupat perquè en les dues últimes edicions havia vist com s’havia reduït l’espai destinat a la Bústia. El vaig tranquil·litzar dient que era un fet puntual i em va expressar la seva gratitud perquè durant anys li haguéssim publicat alguns escrits, fet que li havia provocat una satisfacció personal incalculable i que hi ha molta gent que l’ha conegut a través de les seves cartes al diari. Sap greu perquè no totes poden ser publicades. Per qüestió d’espai, perquè són injurioses o per un requisit bàsic, sempre han d’anar firmades, no poden ser ni anònimes ni anar amb pseudònim. Hi ha textos que només seran llegits per l’autor i el director del diari. Es mantindrà sempre aquest secret. Per exemple, amb una mare vam acordar la setmana passada que –per protegir la identitat de la seva filla adolescent afectada per una malaltia mental– no publicaríem una preciosa carta que li dedicava a ella i als professionals sanitaris que l’atenen. Segur que no li farà res que en comparteixi un fragment: “No canviaria la meva filla per cap altra, és la millor del món, l’estimo i l’accepto tal com és. Sí que voldria per a ella un món on es valorés la singularitat i es reconeguessin les seves condicions, ja que la fan molt especial, sensible, autèntica i amb característiques molt valuoses que molts sensats ja voldrien per ells.” És un orgull per EL 9 NOU tenir lectores com elles –la mare i la filla– i defensar des d’aquestes pàgines una societat més inclusiva.