Que les conques i els salts d'aigua facin més goig que mai és una notícia molt esperada i molt bona, però res no acaba, sinó que tot comença

“No patiu perquè, tard o d’hora, Sau es tornarà a omplir i, quan ho faci, s’omplirà ràpid”, em deia l’últim veí de Sant Romà de Sau, Àngel Font, la tardor del 2022. Sabia de què parlava perquè, més tard o més d’hora, s’ha acabat omplint. Si el dia 1 d’aquest mes estava al 6%, la quantitat d’aigua s’ha multiplicat per deu en menys d’un mes. Sau s’ha convertit en l’estampa de la sequera i, en aquest món tan hiperconnectat, la seva imatge seca ha fet la volta al món. Potser per això ens ha semblat que aquest cop la situació era més greu. No sé si a vosaltres us passa el mateix, però aquests dies tinc la sensació que el final ha arribat de cop i que tot ja és història. Com que veiem el campanar pràcticament cobert, ja ens pensem que podem dutxar-nos, rentar el cotxe i regar ben tranquils. És aquella sensació d’una història ja viscuda, com fa 17 anys, el 2008, que la sequera es va acabar de cop gràcies a un fort episodi de pluges que, fins i tot, alguns van atribuir a les gestions de la Moreneta. Ara bé, compte! Que les conques i els salts d’aigua facin més goig que mai és una notícia molt esperada i molt bona, però res no acaba, sinó que tot comença. Tal com diu la dita que “tothom se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona”, és, precisament, en èpoques de bonança quan s’han de tirar endavant aquelles mesures i estructures que ens han de protegir de les sequeres que tots els experts pronostiquen que hi haurà en un futur i que seran molt més dures. Aquests darrers anys, els mitjans de comunicació ens hem fet un tip de posar sobre la taula dades com ara que una quarta part de l’aigua es perd per culpa de fuites; piscines que han tancat perquè, des de fa anys, se’ls escapa aigua; promeses de dessaladores; inversions per regenerar aigua… L’únic bri d’esperança és que, amb una sequera que ha durat tants anys, algunes actuacions ja s’han començat a fer. Esperem que ara no s’encallin. Totes aquestes infraestructures no només han de comportar que puguem tenir les piscines plenes d’aigua per refrescar-nos a l’estiu, sinó que fa falta que aquesta aigua estigui disponible per a tots els sectors que la urgeixen. Per començar, els pagesos, que necessiten una modernització del sector que passa per sistemes d’estalvi d’aigua. Ells són i han de ser els referents en la gestió del territori i al territori, i no pot ser que es torni a veure una imatge tan esgarrifant com el tancament d’un canal que va comportar la mort de milers d’arbres fruiters en plena producció. És un sector que convé cuidar, perquè ja està prou tocat per la falta de relleu. Després, hi ha la indústria, peça clau de l’economia. S’ha de seguir promovent que les fàbriques incorporin sistemes de reducció d’aigua en els processos productius. I qui diu la indústria diu també casa nostra. Els gibrells i galledes que encara tenim a les piques i dutxes han de quedar ben integrades a les instal·lacions per poder regenerar aigua aprofitable. Els últims anys, he anat a Sau diverses vegades, sobretot per feina. L’últim cop que vaig trepitjar el terreny sec del pantà va ser el gener de l’any passat i, revisant Instagram, vaig publicar unes fotos amb el missatge: “Descobrir Sau feia, fins i tot, certa gràcia. Ara, és preocupant i desolador”. Durant aquest episodi greu de sequera, l’antic poble de Sant Romà s’ha convertit en una Sagrada Família més i als que el passat ens lliga a Sau, imaginant el nostre avi en els carrers que s’intueixen entre el fang i les roques, ens ha fet certa nostàlgia passejar-nos-hi. Ara, s’han acabat els sentimentalismes i buscar la foto maca per Instagram. No val a badar més, perquè, malgrat que les inversions per una gestió més eficient de l’aigua són poc visibles i, per tant, no donen vots, han de ser una prioritat. I les administracions han de tenir clar que la mateixa història no es pot tornar a repetir. Cada gota i cada inversió compten.

Que les conques i els salts d'aigua facin més goig que mai és una notícia molt esperada i molt bona, però res no acaba, sinó que tot comença

Cada gota i inversió compten