Com ens pot passar que el ritme vertiginós ens cegui del que és important de debò, que el mòbil ens robi temps de les persones que estimem?

A casa tenim una tradició: tenim un calendari d’Advent molt gran on dins de cada número, en lloc de xocolata, hi trobem activitats per fer plegats. Quan els petits eren petits, era facilíssim perquè qualsevol activitat tots junts esdevenia una festa. Ara que els petits ja no són petits el calendari esdevé un repte més que una festa. I malgrat això, el fem. Malgrat això –i potser a l’espera que surti el dia que sí, que hi ha xocolata, i el dia que sí, que hi ha llaminadures, i el dia que sí, que hi ha un regal– els petits que ja no són petits m’han demanat que el fes i al fer-lo m’ha agafat una il·lusió bonica de poder celebrar amb ells alguna cosa abans de Nadal. Les activitats de tots plegats –les dels adults, també, no ens enganyem i carreguem només les culpes als petits– ens tenen les agendes i les vides segrestades. I és aquesta vida ocupada, cansada, pleníssima, la que el calendari d’Advent ha de capgirar. O intentar-ho. Trobar temps per a un cinema en família, per a un sopar que s’allargui, per a un conversa que no sigui sobre rentadores, deures, exàmens i llistes de la compra... Un temps de no fer res, de no fer massa i, sobretot, de no tenir el mòbil a les mans. L’Advent és literalment la preparació per a l’arribada de Nadal. En el calendari cristià, és clar, Nadal significa l’arribada del fill de Déu, de Jesús, però, com totes les coses religioses, les podem desvestir una mica de contingut espiritual i quedar-nos l’essència, el paganisme de la cosa. Amb l’Advent, doncs, ens preparem per arribar com cal, bé, amb el cor a punt, a Nadal. No en va aquest arribar-hi té forma cada dia de finestreta que obrim. Cada nova finestra és un nou dia, una nova oportunitat de fer les coses millor. D’aturar-nos i gaudir d’allò que ni veiem normalment però que és la clau de tota la resta de coses. Com ens pot passar que el ritme vertiginós ens cegui del que és important de debò? Com ens pot passar a les alçades de la vida que ja hi som, havent viscut tants Nadals, que el mòbil ens robi més temps que les persones que estimem? Em direu que això no us passa i que ho feu fantàstic tot l’any. Que el que és important sempre va primer i esteu curulls d’energia positiva i d’energia així general i us diré que podeu aprofitar l’Advent per aprendre a no dir mentides. Hem penjat el calendari d’Advent. És ple de bones intencions. I d’alguna xocolata, no ens enganyem. Que tinguem la intenció ja em sembla suficient de moment. Que trobem el temps per fer-ho millor, el repte. Ens preparem per arribar bé. Com a mínim, ho intentarem.

Com ens pot passar que el ritme vertiginós ens cegui del que és important de debò, que el mòbil ens robi temps de les persones que estimem?

Calendari d’Advent