Les girafes tenen mirada llarga, són flexibles, tenen una visió panoràmica, sempre estan atentes al que passa al seu voltant i són un dels animals amb el cor més gran

Ara que ha fet 25 anys de la cèlebre cançó Camins de Sopa de Cabra, el seu cantant, Gerard Quintana, ha protagonitzat una nova versió remix amb la cantant Suu i Mon DJ. Han allargat el títol de la cançó, ara es diu Camins, somnis i promeses, i a més n’han accelerat el ritme, suposo que per intentar atrapar les presses que ens persegueixen. Per sort, el seu missatge no ha canviat i ens remou a totes les que en algun moment ens hem preguntat què seria de les nostres vides si haguéssim triat altres camins. Hi pensava mentre esperava a les urgències de l’hospital que ens confirmessin que el radi de la nostra filla petita s’havia trencat després de caure d’un arbre. I si no haguéssim anat a aquell bosc? I si li haguéssim dit que baixés? I si, i si, i si… Preguntes que em voltaven pel cap mentre m’ensenyaven la radiografia. Allà vaig maleir el moment que vam triar el camí de no fer d’adults responsables i en vam triar un altre en què malgrat el dolor i les incomoditats que hi ha, l’haurem de transitar, tal com es diu ara. Els camins són per trepitjar-los i com diu la cançó, sovint “els has de fer sol”. Suposo que aquesta és la gràcia de tot això. Prendre decisions, arriscar, escollir i caminar amb tot el que hem decidit en un moment determinat. Tal com diu el filòsof Ortega y Gasset, una persona és ella i les seves circumstàncies i quan apostem per una cosa i decidim agafar aquell camí ho fem sent nosaltres mateixes però influenciats pel nostre context en aquell moment. El gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo, ho explica molt bé. Fa 23 anys que és el màxim responsable d’un dels hospitals pediàtrics de referència del món i en una trobada amb col·legues periodistes en què per sort vaig poder assistir ens va explicar la clau de l’èxit del projecte que lidera. Per ell, tot passa per triar els camins tenint clars uns valors i entenent el context del moment. Això li ha permès arribar a la situació actual amb un hospital sanejat i amb un ampli reconeixement, també a escala internacional. Per arribar aquí, però, explica que ha agafat uns camins que no sempre semblaven els fàcils o els que tothom aprovava. Per avançar, ens va explicar que es va inspirar, i encara ho fa, en les qualitats de les girafes. Des d’aquell dia només intento que em creixi el coll o acostar-me a qui el té més llarg que jo. Les girafes tenen la mirada llarga, com la seva anatomia demostra, són flexibles ja que les seves vèrtebres li permeten rotar l’esquena i tenir una visió quasi 360 graus, no necessiten dormir gaire i per això sempre estan atentes a tot el que passa al seu voltant, i tenen un dels cors més grans de tots els animals. Els camins no sempre són plans, intuïtius, ni fàcils, però amb la coherència i la bondat de les girafes “mai no és massa tard per tornar a començar”, tal com diu la cançó. I això tant val per fer créixer un projecte sanitari d’excel·lència com per superar un braç trencat en plena Setmana Santa!

Les girafes tenen mirada llarga, són flexibles, tenen una visió panoràmica, sempre estan atentes al que passa al seu voltant i són un dels animals amb el cor més gran

Camins de girafes