Vam passar de nou ploure res a fer-ho a bots i a barrals, a qualsevol lloc i a qualsevol moment, fent revenir rius i torrents i canals d'aigua

Aquest primer semestre del que portem d’any, hem pogut contemplar en viu i en directe un episodi perllongat i preocupant de sequera general a tot el país. A més amb la seguretat que en els propers dies seguiria sense ploure, gràcies als mitjans que actualment no només tenen els meteoròlegs professionals sinó qualsevol de nosaltres, a través de les aplicacions mòbils que ens pronostiquen quin temps farà en els propers quatre o cinc dies. Va arribar a ser tan preocupant que fins i tot algú es va plantejar poder rescatar del fons de la nostra memòria històrica les processons. De fet, no només va ser un plantejament mental a la desesperada sinó que es va materialitzar. Sí, a prop de casa! Recordo que l’últim diumenge de març, va ser notícia un ofici religiós i una processó al voltant de l’església de la Mare de Déu dels Torrents, al municipi d’Espunyola, amb implicació fins i tot del Bisbat de Solsona. La petició va venir d’una part dels gairebé 300 veïns d’aquest poble. No només estàvem preocupats els catalans del sud sinó també els nostres compatriotes del nord, ja que pocs dies abans d’aquesta pregària per la pluja a Espunyola es va fer una processó pels carrers de Perpinyà, invocant el patró dels pagesos, Sant Galderic. Aquests són dos exemples, però segur que n’hi deuen haver hagut alguns altres. L’aigua és un tresor que se sol trobar a faltar quan no es té, però que costa molt que hi hagi un plantejament de país d’avançar-se per a casos tan excepcionals com els que hem viscut i continuarem vivint. Farien bé els que ens manen de fer cas a aquest toc d’atenció... i faríem bé tots i cadascú de nosaltres de posar el nostre granet d’arena a no malbaratar ni una gota d’aigua gastada perquè sí. A veure si hem après la lliçó! Una de les imatges més gràfiques i icòniques d’aquesta sequera és la de l’embassament de Sau. Si sempre s’havia mesurat la quantitat d’aigua que hi havia en allà guardada en funció de si es veia o no l’antic campanar o quina part d’ell sobresortia, aquesta vegada el nivell va baixar tant que no només es veia el campanar sinó moltes altres construccions que hi havia hagut al seu voltant. Fins i tot, la Generalitat va decidir acabar de buidar el pantà i mirar de salvar els peixos que hi havia davant la temible falta de pluja suficient a la vista. Causava una profunda emoció veure tot aquell poble antany inundat i ara reviscut en forma de runes i parets fredes i sense vida. Molt trist tot plegat. Però no només va afectar aquesta sequera a Catalunya o a l’Estat espanyol, va ser més general. A Venècia, per exemple, malgrat que és habitual l’efecte de les marees baixes, enguany aquest fenomen va persistir tant de temps que va posar en escac i gairebé mat la ciutat dels enamorats. En una ciutat en què la vida normal es desenvolupa pels seus carrers (llegeixi’s, canals) no amb automòbils sinó amb barques (góndoles, en molts casos), que les seves vies de comunicació siguin seques o gairebé seques no és, ni de bon tros, un bon senyal. A més d’un carrossa segur que li va venir al cap l’inici d’aquella cançó, Venecia sin ti, interpretada per Charles Aznavour i que traduïda al llemosí vindria a ser quelcom així: “Quina profunda emoció quan recordo l’ahir / quan tot a Venècia em parlava d’amor...”. Quina profunda emoció, veure Venècia sense aigua als seus canals i, per tant, sense passejos romàntics a bord de les seves tradicionals embarcacions. Fa mal imaginar-s’ho. Sort que al final, complint-se la llei del pèndol, vam passar de ploure res a ploure a bots i barrals, a qualsevol lloc i a qualsevol moment, fent revenir rius i torrents i canals d’aigua per al goig no només dels enamorats de la vida sinó dels que amb viure ja en tenen prou i en donen gràcies a qui sigui o a què sigui que ho fa possible! Sembla que sento Fred Astaire entre bassals cantant Singing in the Rain: “Jo canto mentre plou / jo ballo mentre plou”!

Vam passar de nou ploure res a fer-ho a bots i a barrals, a qualsevol lloc i a qualsevol moment, fent revenir rius i torrents i canals d'aigua

Cançons del temps