En deu anys, la població ocupada a Catalunya en el sector primari ha disminuït gairebé un 24%, un de cada quatre pagesos ha plegat sense relleu

La guerra d’Ucraïna d’una banda, amb les seves nefastes conseqüències sobre l’augment del preu de matèries primeres bàsiques, com el blat, i l’escampall de focs arreu del país en la primera onada severa de calor estival han tornat a revifar debats candents sobre la necessitat de transformació de l’agricultura i del sistema alimentari en general. En els darrers temps han proliferat les iniciatives, fins i tot des d’àmbits institucionals, que incentiven el debat i la presa de consciència dels ciutadans. Una de les més sonades, per l’amplitud que adquireix qualsevol moviment impulsat des de la capital, és la que ha emprès l’Ajuntament de Barcelona liderada pel Comissionat d’Economia Social i Solidària. L’actuació està en línia de continuïtat amb la capitalitat mundial de l’Alimentació Sostenible que la ciutat comtal va ostentar durant l’any 2021. L’objectiu major, segons la seva pròpia definició, és el de transformar el sistema alimentari de Barcelona per aconseguir que sigui sostenible l’any 2030. La iniciativa és altament encomiable i els recursos i els esforços que s’hi estan esmerçant estan a l’alçada de l’escomesa. En el document Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030 s’estableixen unes bases inequívoques per caminar cap a “un sistema alimentari agroecològic, transparent, participatiu, amb relacions justes i equitatives, que faci front a l’emergència climàtica i la crisi d’extinció i que previngui les pèrdues i el malbaratament alimentari”, per aconseguir “una alimentació saludable, accessible, ecològica, de temporada i de proximitat, prioritzant la distribució en cadenes més curtes, justes i equilibrades (...)”. Preceptes, idees i objectius, doncs, àmpliament consensuats i que amb tota probabilitat serien compartits de bon grat per part de molta gent, de forma individual o col·lectiva. Dit així o d’una altra manera ja coincideixen, de fet, a parlar d’alimentació en aquests termes des de la nova pagesia fins a gran nombre de petits productors, passant per cuineres i cuiners coneguts o no; des de les cooperatives de consum fins a empreses de gran distribució (per convenciment o màrqueting, tant se val). Fins aquí allò que voldríem que fos. La realitat, però, amb xifres a la mà, segueix sent molt tossuda i ens demostra com n’estem de lluny d’aconseguir aquests objectius i quanta feina hi ha per fer si ens hi volem acostar. D’entrada, una sacsejada per als que viuen mirant-se el melic: només una petita part de les fruites i verdures i de peix que es consumeixen a Catalunya són de producció pròpia, la majoria provenen de l’Estat espanyol. Mirant com són aquests productes catalans, un esquifit 7% de la superfície agrícola catalana es cultiva en agricultura ecològica. I la pagesia com va? En deu anys, entre el 2010 i el 2019, la població ocupada a Catalunya en el sector primari ha disminuït gairebé un 24%, un de cada quatre pagesos ha plegat sense relleu. Per la seva banda, les dades relatives al malbaratament fan posar la pell de gallina. Cada europeu malbarata de mitjana 173 quilos d’aliments a l’any, que en xifres absolutes vol dir que a Europa es malbaraten anualment més de 87 milions de tones d’aliments. Fent la tria, se sap que de les fruites i verdures que es cullen se’n descarta més d’un 40%, la qual cosa representa gairebé un 50% dels aliments malbaratats a Europa. Una vegada més, amb dades abassegadores a la mà, la realitat no encaixa amb allò que molts de nosaltres diem que fem. Prediquem una cosa i en fem una altra? No deu ser que al mercat hi ha aliments que no tenen l’origen que diuen tenir? No pot ser que alguns venguin o cuinin més producte local que el que compren? No serà que hi ha més relat que realitat? No estarem abonant una alimentació sostenible de cafè per a tothom? Com diria un jugador de cartes, això són vuits i nous i cartes que no lliguen. O potser som més el que diem que el que mengem.

En deu anys, la població ocupada a Catalunya en el sector primari ha disminuït gairebé un 24%, un de cada quatre pagesos ha plegat sense relleu

Cap a una alimentació sostenible?