Carpes, polítics i periodistes

“Envia a algú del diari al barri que estan a punt de desallotjar els veïns ocupes que trafiquen amb droga.” Em sap greu desil·lusionar a algú que fa temps que pateix aquest problema i que un diumenge al matí ha fet mans i mànigues per aconseguir el meu telèfon mòbil: no hi ha ningú en aquell moment a la redacció i a través del llistat telefònic –es veu que encara existeixen– ha aconseguit que un familiar meu li acabi donant. Pobre, no és el primer cop que es confonen i rep trucades adreçades a mi, algun cop d’algun lector molest amb algun article del diari.

–Em sap greu, però aquestes sis furgonetes que tenen el barri blindat són perquè els de l’Escuela de Todos, aquells que exigeixen el 25% de castellà a les escoles, faran una parada al mercat tot i que no tenen l’autorització de l’Ajuntament –li responc–. El problema del tràfic de droga i dels ocupes, el que realment el preocupa, l’haurà de continuar patint uns dies més.

Baixo com cada diumenge a comprar la fruita i la verdura al Mercat dels Sentits –un nom pompós pel mercat setmanal del diumenge al passeig de la Generalitat de Vic– i poso l’orella a les converses de la gent. La parada més propera a la carpa de l’Escuela de Todos és la d’una família de Santa Susanna, el Maresme. La filla està embarassadíssima –surt de comptes d’aquí a quatre setmanes– i els clients i les clientes no paren de demanar-li, en català, com es troba i si creu que podrà continuar venint encara a mercat. Com a bona autònoma, segurament haurà d’esgotar fins a l’últim dia. Si algú fa un comentari sobre la polèmica del català, és per dir que de polèmica precisament no n’hi ha.

Hi ha o no hi ha polèmica a Vic? Ho demano. Vaig a la carpa d’Escuela de Todos, a la intersecció del passeig de la Generalitat amb els carrers Bisbe Strauch i Pius XII –per buscar polèmiques estèrils un dia potser algú s’haurà de qüestionar si té sentit que aquests dos carrers encara portin nom d’un bisbe i d’un papa–, i Ana Losada, portaveu de la plataforma, dubta: “Bé… és veritat que Catalunya no és uniforme i que Vic no és com l’Hospitalet… però mira, ja hem recollit quatre denúncies amb el que portem de matí.” Ni conec cap membre de la plataforma ni cap de les persones que pul·lulen per allà firmant el manifest. Menteixo, en conec alguna. Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans al Parlament, que s’acosta a la carpa i un dels membres de la plataforma fa un pas enrere i li diu a un altre: “Mira que li agrada ser protagonista i xupar càmera!” Quan ho diu hi ha un núvol de càmeres de televisió i periodistes que l’envolten. Darrere seu arriba Josep Bou Vila, el peculiar regidor vigatà del PP a Barcelona: “Avui és un dia històric, se us ha d’agrair el que esteu fent.” I continua: “Jo soc de Vic, tinc família aquí i m’estimo la ciutat. Josep Pla va dir d’aquesta plaça que era la plaça Major de Catalunya.” Suposo que es referia a la plaça del Mercadal de Vic, a centenars de metres del barri del Remei, perquè la plaça més propera, la de la Noguera, ni existia en època de l’escriptor empordanès i, tal com és ara, té els dies comptats. Hi ha previst aixecar-hi pisos.

El núvol de periodistes (Tele 5, OK Diario, Atres Media…) encercla Ana Losada, que atén els mitjans en castellà. Ningú s’atreveix al final a demanar-li si també pot fer l’atenció en català com acostumen a fer aquests mitjans als polítics catalans. Abans que els periodistes retirin els micros apareix Manuel Jesús Acosta i es posa davant les càmeres. Es presenta: “Soc diputat de Vox i portaveu del grup a la comissió d’Educació.” En pocs minuts aboca tota la bilis contra el govern de la Generalitat i contra l’Ajuntament de Vic. Que si totalitaris, sinistres, cínics… referint-se als altres. Josep Bou atén els mitjans de comunicació en català i al final és ell que demana: “Algú vol que li faci les declaracions en castellà?” No cal, s’ha entès tot.

Des de l’altre cantó de la vorera em crida l’Omar. Riu quan em veu tan enfeinat. “Avui t’han muntat l’espectacle davant de casa!” Va néixer al Marroc i va arribar a Vic fa 50 anys. Va venir tot sol, tenia 16 anys i era dels primers marroquins a la ciutat. Parla català. El va aprendre anant a classes d’adults. Ningú li ha regalat res, però ha aconseguit ser una persona molt apreciada per tots els veïns. Ell tenia clar que havia d’aprendre el català i això li ha obert portes: “Com més llengües parles, millor.” Ha pogut donar una bona educació als seus fills, nascuts a Vic. Un d’ells, en Moha, té el grau de Química, estudia un màster i té un talent innat pel teatre. Omar no entén per què volen buscar polèmica amb la llengua on no n’hi ha.

Mentre anem parlant, els membres del Remei Reviu aliens a la polèmica –com gairebé tots els veïns– es reuneixen en rotllana a la plaça de la Noguera per discutir millores pel barri. Marxen els periodistes, darrere seu els polítics, els de la plataforma desmunten les carpes i s’esfuma l’ampli desplegament policial. Qui sap quan tornaran a Vic o si hi tornaran mai més. Diumenge que ve al Mercat dels Sentits, el veí continuarà lamentant els problemes pel tràfic de droga, a la paradista de Santa Susanna li faltarà menys per ser mare i l’Omar passejarà el seu somriure i les ganes de fer-la petar amb els coneguts del barri. En català, castellà, àrab o amazic. I el problema de la llengua… Quin problema?

VÍDEO d’Ana Losada, portaveu de la plataforma Escuela de Todos