S’han d’oferir alternatives, no es poden treure places d’aparcament sense oferir-ne a canvi

El passat divendres dia 4 d’octubre, a EL 9 NOU, el regidor de Mobilitat i la regidora d’Urbanisme van publicar un article on exposaven la visió de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic respecte a la mobilitat a la nostra ciutat. És d’agrair la voluntat d’exposar públicament quina és la situació, i cap on es creu que hem d’anar. Vull deixar clar, d’entrada, que comparteixo completament el contingut de l’article dels dos regidors. És evident que el criteri utilitzat durant dècades de priorització de l’automòbil, amb tot el que comportava, ha tingut com a resultat un model de mobilitat molt desfavorable per a qualsevol altre sistema de moure’s per la ciutat que no fos el cotxe. Això s’ha de revertir. És evident, però, que ens trobem davant de la voluntat d’implementació d’una colla de mesures que xoquen frontalment amb dinàmiques que porten molts anys dins el marc mental de molts ciutadans. Aquí és on vull anar a parar. Sabem el model de ciutat que volem. Tenim clar, o hauríem de tenir-ho, que la seva posada en pràctica comporta no només canvis físics en l’estructuració de la ciutat, sinó que també comporta canvis en el marc mental de la ciutadania habituada a anar amb cotxe i aparcar sense pagar. En aquest segon aspecte, crec que és on no s’incideix amb prou força. Una mesura recent, la implementació d’un carril bici al carrer Soledat, es perden unes vint places gratuïtes d’aparcament. Per als que viuen al carrer Soledat, el Mestre Garriga o Andreu Febrer, no hi ha alternativa gratuïta, excepte un petit tram del carrer Andreu Febrer que ja existia. No poden aparcar –sense pagar o pagant poc– a un dels pocs carrers on hi ha places, al carrer Pere II el Gran. En aquest carrer hi ha places de zona verda que, per definició i segons diu l’Ajuntament, s’implanten “amb l’objectiu de prioritzar l’estacionament dels residents a la zona on estan ubicades”. El més curiós és que el carrer Pere II no té cap resident. Algú pot pensar que si es posa una zona verda en un carrer on no hi ha residents i els no-residents han de pagar més que si fos zona blava, el que es busca és recaptar més. Resultat, uns veïns que no veien malament la implantació de carrils bici ara en són reticents, per la senzilla raó que els responsables de dur a terme la mesura deixen de banda qualsevol acció destinada a treballar el canvi de marc mental que comporta en la ciutadania. Ni un trist rètol explicatiu del que s’està fent. Tampoc ofereixen alternatives d’aparcament com seria, posem pel cas, posar zona verda a tots aquests carrers i així es prioritzaria als residents que, a més, podrien utilitzar les places, ara infrautilitzades, repeteixo no hi ha cap resident, del carrer Pere II el Gran. Així es compensaria la pèrdua d’aparcaments del carrer Soledat, per cert, precedida de la pèrdua d’aparcaments del carrer Mestre Garriga per un canvi en el sentit de la direcció, que també algú hauria d’explicar. És curiós perquè el mateix dia EL 9 NOU publica una carta amb el títol “Mobilitat a Vic” que signa una ciutadana de Taradell que cada dia es desplaça a treballar a Vic, on planteja la problemàtica de l’aparcament. Els models teòrics són collonuts, però la realitat és la que és. Tornant al carrer Soledat, qui vulgui pot veure patinets, i alguna bicicleta, passant per la vorera, tot i que ara disposen d’un flamant carril. Aquesta és la realitat. Els aparcaments gratuïts a les entrades de la ciutat, o estan en condicions millorables –Joan Maragall– o saturats –Era d’en Sellés, Sucre, Estació...–. Aquesta és la realitat. Per tal que una persona accepti una mesura, el primer que s’ha de fer és implicar-la, informar-la, no és acceptable que un dia et trobis una cartolina mal feta que et diu que no pots aparcar, ningú t’explica què està passant i, sorpresa!, l’endemà et trobes un carril bici. Si s’actua així, l’únic que aconsegueixes és gent contrària al carril bici i el més trist, gent que en teoria n’era favorable. Un altre tema és l’aparcament. S’han d’oferir alternatives, no es poden treure places d’aparcament sense oferir-ne a canvi. Els veïns han de saber que no podran aparcar on ho feien fins ara, però que tenen una alternativa a un lloc relativament proper. En aquests moments la percepció dels veïns dels carrers Soledat, Mestre Garriga i Andreu Febrer és que s’han tret places d’aparcament per potenciar l’ocupació del pàrquing de la biblioteca, que és de pagament i, pel que sembla, té una ocupació baixa que segurament milloraria si en lloc de cartolines penjades als fanals es posés una senyalització com cal. Si aquesta és la intenció, seria lamentable. Qualsevol mesura té aspectes col·laterals que s’han de cuidar, i no cuidar-los suposa que una mesura que és correcta segons el model de ciutat que s’impulsa esdevé incorrecta, ja que soscava la percepció positiva que la ciutadania tenia respecte del mateix model.

S’han d’oferir alternatives, no es poden treure places d’aparcament sense oferir-ne a canvi

Carril bici?